5 de novembre de 1851 sobre les 17 h va caure un meteorit dins el terme de Nulles. Tenia un pes de 8,8 kg. Compten les cròniques de l’època que varen escoltar un fort tro i molt enrenou. I n’hi havia per a més, perquè el meteorit va fer un forat on cabia un carro, dins el cràter obert per l’impacte. La sort del material recuperat ha estat diversa; en bona part s’ha perdut. Actualment es conserva aproximadament la meitat (en pes) de la massa recuperada. Els intercanvis entre museus i col·leccionistes facilitaren la dispersió de petites mostres ja des del segle XIX per Europa i l’Amèrica del Nord. D’aquest meteorit n’hi ha exemplars repartits entre Madrid, Barcelona, París, Londres, Budapest, Viena, Berlín i Chicago.
Enric Aragonès i Valls ens informa “En arribar a prop de terra, el bòlid es va fragmentar i va produir forts espetecs acompanyats per la formació de petits núvols, com si fossin focs d’artifici, cosa que va impressionar els habitants de l’Alt Camp i que es pogué veure també de Tarragona estant. Alguns testimonis propers al lloc de caiguda (Nulles, Vilabella, Puigpelat, Vallmoll, Bràfim) varen sentir diverses menes de sorolls que se succeïen ordenadament: un espetec semblant a una descàrrega d’una companyia de fusellers precedí quatre explosions compassades, com si fossin canonades, que se sentiren al temps que es formava un núvol; després, sorolls metàl·lics i, finalment, el xiulet de les pedres en caure (...) La peça principal caigué a poques passes de la vila, al costat de la porta del Trull, on va fer un clot d’un pam i mig de fondària: era una pedra calenta que feia olor de pólvora, i que segons la tradició oral va quedar migpartida en dos fragments.”
|
