Església parroquial de Santa Maria de Bellcaire d'Urgell

El lloc de Bellcaire fou conquerit pel comte d'Urgell Ermengol IV vers el 1091, però la inseguretat del lloc i els veïnatges de les islàmiques Lleida i Balaguer van fer que no es fes la repoblació definitiva i estable i, probablement, la construcció de l'església no fos fins al segon terç del segle XII. De la primitiva església de Santa Maria només se sap que el 1171 era sufragània de la parròquia de Sant Salvador de Filella.

L'actual església parroquial de Santa Maria de Bellcaire d’Urgell és un edifici amb orígens a la segona meitat del segle XVI quan esdevingué parròquia i probablement s'edifiqués un nou temple o bé es reformés profundament l'antic per atendre les noves necessitats.  A la segona meitat del segle XVIII la refeta econòmica i demogràfica del poble creà la necessitat d'un nou espai pel culte i aleshores el rector Jaume Feliu feu reformar i ampliar l'església a partir del 1763, donant-li la fesomia barroca que va tenir fins a la segona meitat del segle XX.

L'edifici barroc estava orientat, com el seu predecessor del segle XVI, d'est a oest, amb la façana principal a ponent i la capçalera a llevant, amb un campanar sobre la part esquerra de la façana d'accés, de planta octogonal, amb quatre obertures d’arc de mig punt i rematat amb una balustrada sobre una cornisa motllurada.  L'aparell de l’edifici és de carreu regular de gres lligat amb morter de calç. Té un sòcol bisellat d'una alçada d'aproximadament un metre en les façanes d'època barroca. La teulada és a doble vessant amb el carener longitudinal.

La façana principal conté la portalada d'accés, de gust classicitzant en forma de porta d'arc de mig punt flanquejada per pilars que sostenen un fris i un frontó de línies clàssiques en el timpà del qual hi ha una fornícula amb una imatge exempta de la Mare de Déu. Sobre la portalada i a mitja façana hi ha una rosassa, motllurada i amb traceria. La façana és rematada amb una cornisa de pedra que ressegueix les línies triangulars del capcer.

La façana nord i la façana de la capçalera estan bastides amb el mateix aparell regular que la façana principal i només contenen tres senzilles obertures rectangulars en total. La capçalera és recta i l'únic element ornamental són els ràfecs del capcer de la nau central i els de les capelles laterals, disposats en dos nivells de maó i teula.

L’any 1966 es va portar a terme una reforma i ampliació de l’edifici enderrocant el mur sud de la nau i es va construir una nova nau central cap al sud a partir del centre de la nau antiga, alhora que es va construir una nova capçalera sobre el mur nord, entre el campanar i la capçalera original. Aquestes obres de reforma foren pagades pel poble.  Aquests cossos constructius nous estan exteriorment arrebossats i pintats, contrastant amb les parts originals de l'edifici. Així, del temple barroc només en resta la capçalera de llevant i les façanes del nord i de l'est.