Un recorregut pels seus carrers més emblemàtics (carrer Major, carrer Nord, carrer Jaume Arqué...) ens permet descobrir algunes de les seves edificacions més destacades que ens porten a altres temps i que són indicatiu de moments de puixança econòmica de la població íntimament lligada a la seva demografia. Al carrer Major des de l'edifici de l'ajuntament i l'església barroca fins a la zona ampla que és la plaça del Mercat, va proliferar la construcció de les cases més benestants de la població, caracteritzades fonamentalment per l'alçada de dos pisos, amb balconades, i les porxades a la banda inferior. Carrer avall i fins a la plaça del Mercat, sovintegen les balconades de ferro forjat amb finestrals rectangulars.
|
|
|
|
|
Cal destacar les arcades del porxo de la casa núm. 3, adossada a l’església, amb arcs mixtilinis de tipus cortina. Cal també fixar-se en les cases núm. 19 i 21 del mateix carrer, de façanes blanques, la blancor de les quals només trencada pels emmarcament de pedra de les seves obertures, alguna amb motius decoratius propis de l’eclecticisme de finals del segle XIX.
|
|
|
|
|
|
|
Al núm. 23 del carrer Major trobem una casa l’edificació de la qual data del segle XVI, encara que ha sofert diferents reformes. Es tracta d’una casa senyorial de dos pisos, amb cos sortit sostingut per arcs de mig punt que formen un porxo. És una obra de maçoneria en pedra amb les pedres cantoneres ben escairades. Presenta porta d’accés amb inscripció.
|
|
|
|
|
|
El nostre passeig pel nucli històric de Bellcaire també ens permetrà copsar el salt demogràfic que experimentà la població al segle XIX la conseqüent urbanització més enllà dels voltants de l’església, amb elements arquitectònics propis del moment com és la casa del carrer Nord núm. 9 (1881) fent cantonada amb el carrer Jaume Arqué.
|
|
|
|
En aquest mateix carrer de Jaume Arquè al núm. 16 cal destacar la portalada d’un edifici molt reformat a partir del primer pis. La part baixa presenta aparell de pedra al mur que envolta la una porta de doble fulla d’arc escarser amb brancals buixardats i dovella central esculpida, També hi ha representacions escultòriques a les mènsules que sostenen el balcó del primer pis. A la banda esquerra de la porta s’obre al mur una finestra d’arc rebaixat, apuntat al centre.
|
|
|
|
El nucli històric d’una població presenta múltiples detalls per parar-se a contemplar i fer un exercici per intentar copsar els canvis històrics, els gustos estètics, les necessitats de la seva gent... i marxar de la població havent copsat el seu vertader caràcter i la seva història.
|
