Monument del novè centenari de Bellcaire d'Urgell

El lloc de Bellcaire fou conquerit pel comte d'Urgell Ermengol IV vers el 1091, encara que la repoblació de l’indret no s’emprengué definitivament fins el segle següent. Era l’any 1139 quan el comte Ermengol VI atorgà a un grup de repobladors una carta de poblament i franquesa per la qual els concedia la torre destruïda de Bellcaire, situada al confí de la marca, al pla de Mascançà, perquè conreessin les terres i s’hi poguessin fortificar contra els pagans. Sembla que aquest intent de repoblació no prosperà. El 1157 el comte d’Urgell Ermengol VII expedí una altra escriptura per al poblament de Bellcaire, a Ramon de Vall-llebrera, als seus germans i a Pere Negre de Pradell. Els establia dotze parellades de terra, on havien d’aixecar dotze masos permanents.

L’any 1991, 900 anys després d’haver-se conquerit Bellcaire als musulmans, l’Ajuntament de Bellcaire, juntament amb la urbanització de la plaça, erigí el monument del novè centenari. El monument no és solament la commemoració d’uns fets sinó que a la vegada és un reconeixement a les persones que van fer possible repoblar aquest lloc, per això 9 figures humanes d’adult, una per centúria, formen el grup escultòric. Una d’elles porta de la mà un infant que simbolitza la població de Bellcaire que comença a créixer.