Antic convent dels Trinitaris d'Anglesola

El convent dels trinitaris d’Anglesola fou fundat pel nobles Berenguer I d'Anglesola i la seva esposa Anglesa, senyors de la vila i del castell d'Anglesola, d'acord amb el fundador de l’orde, Sant Joan de Mata. Fou el tercer convent de l'orde trinitari que existí a la península i la seva missió a la vila d'Anglesola fou la de tenir cura de l'hospital de la vila,  tasca que portaren a terme fins el 1398.

El convent tingué força activitat als segles XIII i segle XIV, però al segle XV decaigué la vida de la comunitat, tot i els nombrosos llegats fets a favor seu. Al segle XVI hi hagué un cert reviscolament, ja que l'any 1529 es contractà un mestre picapedrer per picar 500 pedres per fer obres. El 1618 es contractà l'escultor Benet Baró de Tarragona per fer un retaule per a la capella de la Mare de Déu del Remei de l'església conventual. Les obres deurien acabar el 1652, data que constava en una finestra de la capella com també la data 1734, que documentaria obres posteriors. Cap a 1800, a l'església hi havia l'altar major, el del Remei, el de Sant Antoni, el del Sant Crist, el de Sant Blai i el de les ànimes. El convent subsistí fins a la desamortització del 1835 amb una comunitat de sis frares i dos llecs.

La propietat passà a mans de dos particulars. Una part de la propietat ha conservat les ruïnes amb una façana de pedra amb carreus regulars, ben treballats i poc erosionats, i una porta dovellada amb l'escut dels Trinitaris a la clau, amb cinc dovelles regulars a banda i banda de la clau. Tota la paret es troba en un estat de conservació notable encara que a mesura que guanya alçada es va erosionant. L'altra part es va convertir en habitatge. Sobre la porta conserva la inscripció TRINITAS VNVS DEVS.

En els treballs de neteja d'una cisterna de l'antic convent han aparegut diversos elements arquitectònics suposadament corresponents al claustre. Hi ha un conjunt de bases de columna, diversos fragments de fust de columna i alguns capitells obrats d'una sola peça amb el fust, de forma geomètrica simple, seguint el model del claustre de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Un d'aquests capitells presenta unes arestes pròpies de fórmules ja gòtiques. La datació correspondria a finals del segle XIII.