Església parroquial de Santa Cristina d'Aro

L'església parroquial de Santa Cristina d’Aro apareix esmentada el 1041 com el lloc on es reuniren l'abat i els monjos de Sant Feliu de Guíxols amb Ermessenda, comtessa de Barcelona, el seu germà Pere, bisbe de Girona, i Guifred Vidal, senyor de Pals, quan els fou confiada la custòdia i la defensa del Castell d'Aro i els foren concedides les primícies i delmes de la parròquia de Santa Cristina.

Situada al peu de les Gavarres és un temple d'origen medieval, de notables proporcions i modificat en diverses ocasions. Els arrebossats de calç, tant exterior com interior, dificulten la datació dels diversos elements. La seva importància monumental correspon a la seva condició de parròquia principal de la Vall d'Aro a l'alta edat mitjana.

L'edifici actual consta de dues naus i creuer. La nau nord, més ampla, està capçada per un absis semicircular; la nau sud te la sagristia (segle XVIII) en un dels seus angles, la qual va substituir l'absis originari. Els arcs triomfals i els formers són de ferradura i estil preromànic. La mateixa forma té la volta del transsepte, que travessa les naus.

El conjunt presenta un campanar de torre quadrat romànic, exceptuant el coronament piramidal. La porta del frontis, rectangular, és del segle XVIII, mentre que la porta lateral (tapiada) és del segle XII.