L'Església de l’Immaculat cor de Maria és una construcció contemporània que utilitza la barreja entre la referència romànica que ens constata la portalada d’accés i la utilització de materials de construcció actuals.
|
|
|
De planta aproximadament de creu llatina, amb un dels braços petits perllongat, amb un capcer de planta quasi poligonal, derivada aquesta de l'existència de contraforts en els murs dels quals (en dos) s'obren finestres d'arcs apuntats. La volta és apuntada, i presenta els arcs amb el totxo vist, i la resta de la maçoneria arrebossada i pintada. Les façanes exteriors són de carreuat regular vist, deixat del coronament dels mateixos que està fet de formigó, i la porta està feta d'arc de mig punt amb arquivolta de faixes motllurades amb decoració de boles.
|
|
El campanar, de planta quadrada, és construït de formigó armat, igual com passa amb la part superior de l’absis semicircular, sostingut per diversos contraforts decoratius, que ajuden a sustentar l’església d’una sola nau. La façana principal és austera i sens cap element distintiu, exceptuant el frontal superior, també de formigó.
|
|
La seva peculiar advocació sorgí juntament amb la del Sagrat Cor de Jesús, promoguda per Sant Joan Eudes, al segle XVII. Es deia que el Cor de Maria fou la font i principi de les grandeses de totes les criatures, i aquest santíssim és també l’origen de les virtuts que practicà la mare de Jesús al llarg de la seva vida. El sagrat cor conservava el tresor de l’anunci de l’Àngel sobre la seva Maternitat divina i, per tant, fou el que guardà per sempre més aquell instant màgic que ha captivat durant segles a la tradició cristiana.
|
|
