|
|
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º
|
I DES D'UNA ALTRA PERSPECTIVA TAMBÉ VIRTUAL EN 360º
|
|
Les primeres referències a Sant Sebastià dels Gorgs es troben quan es té constància d’una església preromànica del segle X que se suposa origen d’aquest monestir romànic, que fou proclamat bé cultural d’interès nacional per la seva bellesa i singularitat arquitectònica. Es troba documentat per primer cop el 1030, quan la mare de Mir Geribert, Príncep d’Olèrdola, va deixar-li en testament la decisió de fundar el monestir. En aquest moment és quan es van realitzar les reformes a l’edifici, s’hi va erigir la volta de canó sobre arcs formers de mig punts, i es va aixecar el campanar i el claustre.
|
|
|
|
|
|
A mitjans segle XI, Mir Geribert va establir un pacte amb l’abat de Sant Víctor de Marsella, que convertia aquell indret en Priorat sufragani del monestir francès. Aquest acord va desembocar en els anys de major esplendor del petit Priorat penedesenc, que cap al segle XII i XIII va promoure la portalada romànica que es conserva encara avui dia. El més destacat n’és el timpà en relleu on es representà una Maiestas Domini flanquejada per dos àngels que sostenen la màndorla mística, i recolzat sobre dues mènsules i aquestes sobre les dues impostes. Així doncs, l’edifici esdevingué definitivament d’una sola nau, a la qual s’adossà per llevant l’absis de planta quadrada, construït en època gòtica i una capelleta al costat septentrional.
|
|
|
|
|
El campanar és de planta quadrangular i tres pisos i actualment s'eleva per sobre de les edificacions condimitants. De l'estil llombard conserva les característiques arcuacions cegues i les lesenes. Al segon pis trobem unes finestres geminades amb capitells sense finalitzar; en alguns casos, encara que intuïtivament, es pot afirmar que hi havia la intenció de representar fulles d’acant.
|
|
|
|
|
Per altra banda, el claustre es va aixecar situat també al mur nord, amb gran part dels capitells amb motius geomètrics, antropomòrfics, i florals, conservats íntegrament in situ; del claustre romànic es conserva íntegrament l’ala nord, formada per dues parelles d’arcs que recolzen en pilars i columnes de capitells bellament esculpits.
|
|
El recinte va patir les conseqüències d'un terratrèmol que va afectar la zona el 1373. Si bé es va enrunar part de l’edifici i del campanar, cap a meitat del segle XV es van acabar de reparar tots els desperfectes i s’hi van afegir gàrgoles als contraforts, a més d’erigir l’absis actual de planta quadrada i volta de creueria.
|
|
|
|
A partir del segle XIV el monestir va patir una degeneració constant que tampoc es va acabar amb la seva incorporació a l'abadia de Montserrat el 1409, entrant poc desprès en una total decadència fins desaparèixer de l'interior de les seves dependències tot rastre de vida comunitària.
Santa Maria de Montserrat va emprendre algunes reformes per escurçar la nau per l’oest, cosa que comportà el trasllat del portal romànic a l’emplaçament actual. El Priorat desaparegué el 1821, quan fou exclausurat i subhastat.
|
