| ||||
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º
Del castell de Vallclara se’n sap de la seva existència des del segle XII. La primera referència documental que tenim data del 1152 –confirmació que fa el comte Ramon Berenguer IV als targarins de la donació de Vinaixa- on s’esmenta “Vallem Claram”.
| ||||
El llinatge dels Vallclara, senyors o castlans del castell, està documentat des del 1195. L'any 1220 Pere Sassala cedí el castell i lloc de Vallclara al monestir de Poblet, que en gaudí la propietat tot el segle XIII i principis del XIV. El 1349 Berenguer de Jorba reclamà uns certs drets sobre aquest lloc. Aquesta reclamació fou seguida d'uns incidents violents per part dels seus homes, els quals incendiaren la granja de Riudabella que pertanyia al monestir. Arran d'aquest fet intervingué el rei Pere III i ordenà al veguer de Montblanc que retingués el terme i el castell de Vallclara sota el seu poder. Finalment, Berenguer de Jorba vengué els seus drets sobre Vallclara al monestir de Poblet pel preu de 80.000 sous. Per la seva part, Ramon de Sanahuja reclamà drets sobre Vallclara però foren desestimats pel rei Pere III.
| ||||
El castell de Vallclara, actualment en estat ruïnós, únicament conserva les traces d'un recinte fortificat el murs del qual se’ls ha desproveït dels seus carreus, doncs el castell va servir durant molt de temps com a pedrera del poble, destacant-ne el seu ús en algunes cases del carrer Major i en l’arranjament del cementiri.
| ||||
A la part oriental d'aquest es conserva un portal construït, segurament, en època gòtica i apartades uns metres d'aquest espai, en un dels costats del turó, es troben les ruïnes del que hauria estat una torre, de planta quadrangular i coberta a la seva part inferior per una volta, actualment mig enderrocada. La construcció d'aquesta part fou realitzada amb carreus de gran mida, escairats amb cura i units amb morter.
| ||||
El 1932, A. Palau parlava encara de l'existència de panys de mur, d'una "torre de l'homenatge", a més d'altres torres de grans proporcions disposades al llarg del recinte.
|