Nucli històric de Vallclara ***
El nucli antic de Vallclara, protegit com a bé cultural d'interès local, es va anar perfilant a l’esguard del seu castell i a redós de l’església parroquial de Sant Joan Baptista. Al fogatjament de vers el 1380 Vallclara tenia 28 focs o cases, el 1497 havia perdut tres focs i a mitjan segle XVI en constaven 31. El creixement del poble esdevingué a partir dels segles XVII i sobretot el XVIII (època de prosperitat fruit de l'expansió del conreu de la vinya) dels quals es conserven construccions, que malgrat molt refetes, li imprimeixen el seu caràcter i val la pena recórrer els seus carrers per descobrir-les, amb especial atenció al seu carrer Major, al qual s’hi accedia a través del portal de Vimbodí i de la Font Vella. Vallclara que el 1718 tenia 95 habitants, el 1789 en tenia 295. A la primera meitat del segle XIX, època de guerres i crisis, la població davallà recuperant-se a partir de mitjan segle XIX (411 h el 1857 i 433 el 1877), assolint 448 habitants el 1887, nombre d’habitants que ha estat la seva xifra màxima.
| |||||||||
| |||||||||
|
L’edifici de l’Ajuntament que abans havien estat les antigues escoles és molt probablement d'origen medieval, tal com testimonia la construcció de la façana, reformat a finals del segle XVIII, època de bonança econòmica gràcies al conreu de la vinya. Es tracta d’un edifici de grans dimensions, realitzat en pedra i amb una estructura molt senzilla i massissa. La façana principal compta amb un bon nombre de finestres: una amb arc de mig punt i dotze de llinda o amb arcs de descàrrega. Cal destacar la serva àmplia portalada adovellada. Un contrafort molt sòlid reforça aquest mur de l'edifici. El teulat és a dues vessants, essent una molt més llarga i pronunciada que l'altra.
| |||||||||
| |||||||||
|
Sota el balcó hi ha l'escut del poble el qual hi podem veure a la part superior esquerra la imatge d'un Sol, i al costat l'escut de les quatre barres. Com a elements importants trobem: l'ampit de la finestra i la llinda amb l'any a la part superior del balcó (1798). A destacar la cantonada arrodonida en comptes de ser escairada.
| |||||||||
| |||||||||
|
Al núm. 9 del carrer Major trobem un antic habitatge que acollia l’antic Ajuntament. Actualment es de propietat privada i es troba tapiada. Destaca l'arcada de grans carreus de l'entrada i la dovella que té la creu gravada amb la data 1764.
| |||||||||
| |||||||||
|
Ca l’Agustina al carrer Major núm. 19 correspon a una antiga casa molt reformada. Destaca la seva porta dovellada amb arc de mig punt. Al núm. 1 del carrer Raval de Vilanova trobem l’edifici de l’antiga abadia o rectoria. Encara que també molt reformada el seu valor és degut a que antigament havia acollit l'abadia. Com a element d’interès arquitectònic cal destacar l'arcada dovellada de l'entrada, amb brancals de carreus de pedra picada i la llinda d’arc pla de la part superior on hi ha gravat l'any de la construcció de la casa (1766) enmig d’una ornamentació en forma d’escut.
| |||||||||
| |||||||||
|
Ca l’Anglès, al carrer Major núm. 28 és una construcció cantonera de planta baixa i dos pisos, realitzada amb pedra i morter, i carreus a les obertures, sense altra ornamentació a la façana principal. La particularitat de l'edifici es troba en les dues grans portades adovellades en arc de mig punt. En l'arcada més petita, la porta està tapiada. Les finestres del primer pis i també els balcons presenten grans carreus a mode de marc. Al segon pis hi ha finestres més petites amb arcs de mig punt fets en maó. La coberta és de teula a dues vessants, sobresortint en la façana a mode de cornisa. A la part superior de la casa, des de la Plaça de l'Església es pot veure una creu ornamentada i aguantada per una base quadrada amb tres esglaons.
| |||||||||
| |||||||||
|
Al núm 13 del mateix carrer trobem Ca l’Estudiant, una antiga casa que destaca per la seva porta d'entrada, adovellada amb llinda amb arc de mig punt, i les arrencades d'un gran arc de mig punt que es poden veure al nivell del primer pis. La finestra del primer pis té un ampit de pedra i llinda de fusta.
| |||||||||
| |||||||||
|
Al carrer Major núm. 14 trobem l’antiga casa de Cal Baldrich que destaca també per la singularitat de la seva portalada dovellada, en la que hi ha gravada un escut religiós i la data 1610. També es interessant una finestra renaixentista de pedra que antigament en tenia una altra d’igual al seu costat.
| |||||||||
| |||||||||
|
Cal Bepo, la més antiga casa de la vila, al carrer Major núm. 5, presenta com moltes de les construccions que anem veien una característica comuna, una gran portalada adovellada d’arc de mig punt. A l'interior es conserven algunes arcades més de la mateixa tipologia que la de la entrada.
| |||||||||
| |||||||||
|
Al núm. 15 del carrer trobem Can Sales, el casal familiar dels Sales conserva diferents elements d'interès arquitectònic de diferents estils tals com una finestra gòtica, vestigis d'una arcada de pedra, un pou datat del 1645 a l'interior del pati i una finestra renaixentista. La construcció actual data de la gran reforma realitzada el 1884, malgrat que s'han realitzat moltes reformes i modificacions puntuals.
| |||||||||
| |||||||||
|
Però en el nostre passeig pels carrers de la història de Vallclara també cal alçar la vista de tant en tant per no perdre’ns detalls curiosos com aquests caps de biga sota el voladís de una teulada amb temàtica zoomorfa i antropomorfa.
| |||||||||
| |||||||||
|
Continuem fent camí pel carrer Major fins arribar al núm. 36 on trobem la Casa Joan Sales, una casa de pedra restaurada on destaca la porta d'entrada, amb una arcada rebaixada, a la dovella central de la qual hi ha un escut i la data de construcció. I ja al carrer Raval de Vimbodí, ens topem amb l’antiga Casa Salvat Espasa, casa senyorial d’estil noucentista que actualment és una casa de colònia d’anglès, que destaca per la blancor de les seves façanes i les múltiples obertures de balcó.
| |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
|
Com hem comentat al principi entre finals del segle XVIII i el segle XIX el creixement demogràfic de Vallclara va experimentar el seu moment més àlgid. En són testimoni diferents dates gravades a les seves pedres que ens serveixen per ubicar-nos en aquesta època. Si n’haguéssim de destacar una potser destacaríem la que trobem a la dovella central de la portalada de l’antiga cooperativa agrícola del municipi (carrer Major núm. 29) on hi podem llegir gravades les dates de 1780 i 1854. La casa havia estat propietat de les famílies Anglès i González fins que a mitjans del segle XX es va crear la cooperativa agrícola. A l'edifici s'hi feia vi i oli i va fer aquestes funcions fins a finals dels anys 1980.
| |||||||||
| |||||||||
|
Però si el carrer Major és l’eix vertebrador del nucli històric de Vallclara, nogensmenys, també importants són els carrers que l’envolten i les seves construccions, carrers de pedra picada que van anar donant cabuda a la població que no parava de créixer fruit de la bonança del moment i que ens permeten fer una agradable passejada per un nucli altament gratificant.
| |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
|
Carrers amb un seguit de construccions que deixaran al visitant bocabadat i que ens permetran gaudir d’un nucli antic amb un entorn molt cuidat que no deixarà a ningú indiferent.
| |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
