|
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º
|
|
Accedir al turó del castell de Castelldans és constatar un espai en el qual la història ha deixat petjada. Les primeres notícies cal trobar-les al segle XI en plenitud del domini musulmà quan la fortificació era una de les més importants d’aquest territori a l’entorn de la columna vertebral del Segre.
|
|
|
El primer document és de l’any 1033, quan es cita el “terminum castri de Asinis”, un dels límit del castell de Montclar.
L'any 1120, l'alcaid de Lleida “ibn Hilal” cedí diverses fortaleses del districte de Lleida, entre elles la de Castelldans, al comte de Barcelona Ramon Berenguer III per aconseguir-ne la protecció.
Després d’uns anys en què la família del Cervera consten com a simples feudataris del castell, l'any 1178, Alfons I el Cast atorgà la senyoria eminent del Castell a Guillem de Cervera. Aquesta relació va ser el punt d’origen de la repoblació d’aquestes terres de Castelldans a càrrec dels Templers de Gardeny.
L'any 1412 el monestir cartoixà d'Escaladei comprà el castell de Castelldans i en conservà la senyoria fins a la fi de l'antic règim. En el decurs del segle XVI fou refugi habitual de grups de bandolers.
Del recinte acastellat es conserven testimonis de muralles, baluards i espais residencials. Destaquen dues cisternes rectangulars –una amb la volta de canó original- que van ser adaptades per la construcció d’un búnquer i un niu de metralladores durant la guerra civil espanyola. Cal recordar que Castelldans, tal i com se’ns recorda a www.jovells.cat va ser castigada pels bombardeigs, amb 22 atacs de l'aviació Legionaria i 3 de la Legió Còndor, amb 6 víctimes del poble i una refugiada del poble de Guadalaviar (Terol).
|
|
Acabada la Batalla de l'Ebre els republicans van intentar reorganitzar ràpidament les seves unitats. Al poble es va ubicar el centre de comandament del cap del XII Cos, concretament al carrer Bonaire; es tenen notícies que el 23 de desembre de 1938, va ser informat que el Corpo di Truppe Voluntaire (Littorio, Frecce Azzurre, Frecce Nere i Frecce Verde) amb l'ajuda de 40 tancs atacava el cap de pont de Serós. La 56 Divisió republicana reforçada amb la 179 Brigada Mixta de Carrabiners i la 56 Brigada d'infanteria de marina, i amb la 16 Divisió com a reserva no van resistir l'atac i es van retirar cap a Maials i Llardecans. El dia 3, en aquest lloc de comandament, hi van arribar les primeres forces feixistes. Lister havia retirar el Comandament a Les Borges Blanques. El dia 3, el CTV va trencar el front del V cos d'exèrcit republicà i avançava per la carretera d'Aspa a Artesa de Lleida, així com per la carretera de l'Albagés a Castelldans.
|
El dia 4 els italians van ocupar Castelldans i van perseguir els republicans fins Artesa de Lleida i Puigvert de Lleida. El dia 4 de Gener de 1939, a la una de la matinada ha començat la maniobra, amb una lluna plena que il·lumina una nit serena i freda. L'objectiu dels italiano–espanyols de les “Flechas” era Castelldans. A les sis de la matinada, el poble ja estava conquistat i un extraordinari reportatge de guerra conservat per l’Istituto Luce Cinecittà, ens ho documenta. Jorge M. Reverter escriu: “Y al fondo las montañas cubiertas de nieve. Lérida está a la izquierda y, a los pies de quienes observan el soberbio paisaje, Les Borges Blanques”. El "Diario de Gerona", amb data 5/01/39, dins el seu "parte oficial de guerra" explica que les divisions italianes que estaven ajudades de seixanta tancs i atacs continus de l'aviació van tenir dos mil baixes a la zona de Castelldans. Un extraordinari document amb imatges recorden aquest moment històric: Vídeo de l’entrada dels italians a Castelldans.
|
|
|
En un dels extrems cal prestar atenció a un singular paviment empedrat fet amb còdols de riu, que configura una decoració geomètrica i floral.
|
|
|
|
|
|
|
|
