Església de Sant Joan de Térmens ***

El 1278, el senyor de Térmens, Ramon d'Anglesola, cedí el seu feu, que comprenia la vila i el castell, a l'orde de Sant Joan de Jerusalem. Els hospitalers hi establiren el 1283 una comanda, que fou integrada a la vegueria de Cervera i que perdurà fins al 1835. Dins la vila closa els hospitalers bastiren l'Església de Sant Joan o Església Vella, d'estil romànic i per a ús exclusiu de la comunitat monàstica i on hi eren enterrats els comanadors. N’és un element molt visible l’escut hospitaler que trobem a la porta.

El 1584 l'església de Sant Joan fou cedida per als usos parroquials tot i que els hospitalers en mantenien la primícia. Aquest fet originà una gran reforma de l'església romànica que gairebé desaparegué sota l'estructura gòtica del segle XVI. Serví de parròquia fins la Guerra Civil. El 1986 es portaren a terme excavacions arqueològiques en el seu subsol i es trobaren restes d’època ibera, romana i àrab. Després d’una acurada restauració i amb l’interior profundament reformat el 1992 es convertí en el Centre Cultural Sant Joan.

Es tracta d'una església originalment bastida el segle XIII en estil romànic, que fou notablement ampliada i reformada el segle XVI de manera que l'original romànic gairebé va desaparèixer sota l'estructura gòtica i, finalment, el segle XVIII se li va adossar el campanar a la façana sud, de base quadrada i coronament octogonal. L'església romànica era una senzilla construcció d'una sola nau amb absis semicircular i tres trams dividits per arcs torals. El mur sud és l'únic que conserva l'alçada original, de la qual cosa es dedueix que la coberta era de fusta, a dos vessants.

L'aspecte actual de l'antiga església de San Joan és bàsicament el que degué tenir després de la reforma i ampliació en estil gòtic tardà el segle XVI, en que s'alterà principalment la façana oest i la capçalera. Es va aprimar el mur de ponent i tot l'angle sud-oest i alhora es va donar cabuda a noves portes: la senzilla d'arc de mig punt adovellat que comunicava amb el castell veí des de la façana de ponent, i la porta d'arc rebaixat que s'obria al mur sud i que probablement en aquest moment fou substituïda per una portalada gòtica d'arc conopial amb floró calat i motllures a les arestes. Les noves voltes donaren més alçada a l'edifici, que alhora s'amplià considerablement pel presbiteri i a la banda nord, amb paraments d'aparell regular de pedra sorrenca sense obertures que li atorguen un aspecte homogeni.

La façana sud, en canvi, conté tres trams de panys de paret diferenciats que encara que corresponen a aparells regulars denoten la successió de reformes, la més notòria de les quals correspon al campanar el segle XVIII. Adossada a la nau original romànica en trobem una de lateral, avui molt reformada per la conversió de l'església en centre cultural.