Dolmen de la fossa del camí dels Casals a Pinell de Solsonès ***

El dolmen de la Fossa del Camí del Casals és una cista neolítica que data del 3000 aC (neolític mijà). Aquest sepulcre, amb una orientació E-O, es troba al costat del camí dels Casals per on hi passa el GR 3. Va ser restaurada i es troba en un bon estat de conservació. Conserva dues lloses laterals, la de tancament frontal i la llosa de coberta, les dues són de gres i conglomerat. Les seves dimensions són 1,40m de llarg i entre 60 i 70 cm d’ample, la seva alçada oscil·la entre els 85 i 90 cm.

Aquest megàlit s’inscriu en el grup del anomenats “megàlits neolítics del Solsonià” estudiats per Josep Castany en la seva tesis doctoral, a l’altiplà del Solsonès entre les comarques fluvials del Llobregat i del Segre. Dintre del neolític aquests megàlits del Solsonià formen un subgrup amb característiques pròpies que suposen un grup de transició estructural entre les pròpies cistes neolítiques i els dòlmens. Es considera el grup del Solsonià com fruit d'una evolució local sense ruptura en el pla cultural amb la immediatament anterior (neolític antic cardial i epicardial).

La fossa havia estat excavada el 1930  per Mn. Joan Serra Vilaró encara que mai va publicar aquest jaciment  pel fet que la seva obra “El Megalitisme al Solsonès” data de 1927. Amb els anys i la presència sovintejada de buscadors de tresors el monument presentava un estat lamentable de degradació. Fou l’any 1989 que es va portar a terme la re-excavació d’aquesta fossa i la seva restauració (Josep Castany i Llussà i Lluís Guerrero i Sala, “La fossa del camí dels Casals.Pinell.Solsonès”).

Al seu entorn es recuperaren diversos fragments d’ossos corresponents a un sol individu de sexe femení, d’uns 25 anys d’edat i una dena de variscita de forma cilíndrica (tipus barrilet), una fulla de sílex melat i una ascla de sílex melat, material que permet establir unes vies de comerç o d'intercanvi amb zones allunyades com les planes del Baix Llobregat.