Sant Feliu de Vallcarca o Vallcàrcara a Sant Llorenç Savall

L'església de Sant Feliu de Vallcarca, documentada des del 1053, es mencionada com a parròquia ja en aquest document i en d’altres de posteriors. Al segle XVI va perdre aquesta categoria, esdevenint sufragània de la parròquia de Sant Llorenç Savall. Centrava una població d'hàbitat dispers, denominada Vallcàrquera, actualment molt despoblada.

Amb diferents denominacions, com Sant Feliu de Vallcarca o Sant Feliuet de Vallcàrquera o de Vallcàrcara s’identifica aquesta església romànica del municipi de Sant Llorenç Savall on s'hi celebren tradicionalment dues trobades l'any, una el dilluns de Pasqua de Pentecosta i l'altra el tercer diumenge de Setembre.

Es tracta d’una església romànica d'una nau amb dues capelles laterals afegides formant creuer, coberta amb volta de canó amb llunetes no original. A la banda nord, al costat de l’absis, s’obre la sagristia. La nau es capçada per un absis semicircular amb dues absidioles, una al mur sud, prop de l'absis, i l'altre al mur nord, al centre de la nau. Al mur de ponent hi ha la façana original amb una porta tapiada i una finestra convertida en ull de bou; en aquesta façana, a la part superior, hi ha un campanar d'espadanya de dos ulls.

Al sud s’obre la porta actual. Els murs estan arrebossats però es pot veure que el parament és de fileres de pedres no gaire regulars i carreus als angles. A l'absis es conserven dues faixes llombardes sobre un sòcol, però  no les arcuacions desaparegudes quan es va sobrealçar la coberta. Es tracta d'un edifici molt modificat en època moderna, si bé conserva alguns dels elements constructius del període romànic.

S'hi venera una imatge de la Mare de Déu de l'Ajuda, desapareguda el 1936, que fou reposada el 1954. Durant els anys 50 del segle XX es va fer una restauració amb l'objectiu de recuperar l'aspecte original de l'església. Ara és oberta novament al culte, encara que només en algunes festes, i està a cura del propietari de la Masia Armengol.