Lleida és la ciutat on s’han documentat els orígens més antics de les festes de moros i cristians. Així queda registrat documentalment el 1150, mesos després que el comte de Barcelona i príncep d’Aragó, Ramon Berenguer IV, fes entrar la bandera cristiana a la Madina Larida musulmana.
Les visites a la ciutat per part d’Alfons el Magnànim, el 1458, o d’Isabel la Catòlica, el 1481, també van documentar festes de balls entre moros, cristians i jueus. Durant els segles XVII i XVIII la Festa de Moros i Cristians de Lleida viu el seu màxim esplendor tot i que, a partir de 1899, la celebració deriva en un ball de moros i cristians amb parlaments i música.
La celebració es viu durant tot l’any i, a part de la desfilada i posterior batalla, s’organitzen altres trobades de caire social per dinamitzar l’activitat del col·lectiu. L’Inici de temporada, Mig Any Fester o la presentació de nous socis son alguns dels actes destacats de l’Any Fester (programa any fester).
| ||||||
| ||||||
| ||||||
Per a més informació (enllaç) |