Font de la Vilamanya de Duesaigües
| ||||
PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º | ||||
| ||||
|
La Font de Vilamanya és un brollador d’aigua localitzat en un replà a mig camí del Castell d’Escornalbou, en un bell paratge atapeït de pins i alzines. El nom es creu que ve del temps dels romans, evolució del topònim Vila Magna. L’any 1925 Eduard Toda va donar al poble les aigües d’aquesta font i alhora va sufragar-ne la conducció fins a la vila. Fins les acaballes del segle XX fou la que proveïa d’aigua tot el veïnat. Per aquest motiu va ser nomenat fill adoptiu de Duesaigües, com ho recorda una placa a la paret de la casa de la vila.
| ||||
| ||||
|
Ens trobem en un indret considerat espai d'interès natural. L'aigua que brolla gairebé sempre i que baixa pel barranc fent algunes bassetes en el fang, proporciona un espai on alguns animals poden acostar-se i abeurar-se, com el porc senglar o el cabirol. També s'hi poden trobar alguns amfibis, com per exemple les salamandres, difícils de veure durant el dia perquè són animals d’hàbit nocturn.
| ||||
|
Després de la desamortització de Mendizábal el 1835, va quedar pràcticament en ruïnes, fins que el diplomàtic, egiptòleg i filantrop Eduard Toda el va adquirir amb tots els seus drets el 1911 per convertir-lo en la seva residència.
El castell va ser reconvertit en la casa senyorial i del monestir se’n va conservar l'església romànica, part de la sala capitular i el claustre. Aquest darrer forma part d’un jardí amb una vista espectacular sobre el Camp de Tarragona. |
