Nucli històric de Riudecanyes
| |||||||||
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º
Deixem-nos portar pels nostres sentits i gaudim d’un tomb pels carrers del nucli històric de Riudecanyes per descobrir i gaudir d’elements que potser no ens deixaran indiferents i faran que la nostra visita a aquest municipi sigui d’allò més profitosa.
| |||||||||
A la plaça de l’Església trobem una singular font de tres brocals de bronze que desaigüen en una pica de pedra. Dels tres brocals tant sols el del mig es conserva sencer, disposant de la palanca que permet obrir i tancar el pas de l’aigua. La font es troba encastada en un mur amb un emmarcament de brancals de pedra amb un timpà d’arc de mig punt.
| |||||||||
| |||||||||
|
L’Ajuntament o Casa de la Vila és un edifici del segle XVII de planta rectangular de traça renaixentista, d'estil molt sobri, que fou, probablement, una casa senyorial. Obra de paredat amb reforços de carreu als angles, amb la façana arrebossada. Una de les façanes dona a la plaça de l'església, amb una font pública; l'altra, on es troba la porta principal -dovellada, d'arc rodó, amb un escut en relleu a la clau-, s'obre al carrer del Dimecres. A la part posterior va tenir un pati amb un molí, el Molí de la Vila. Sembla que fou una antiga propietat del monestir d'Escornalbou, que depenia de la mitra de Tarragona.
| |||||||||
Un dels fets diferencials que fan de Riudecanyes un municipi diferent de la resta són els seus carrers. I precisament perquè són únics i diferents pel mateix motiu els seu carrerer també ho és.
| |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
|
Així trobem al nucli històric una sèrie de carrers el nom dels quals és dedicat als dies de la setmana. Aquest fet per sí sol li dona singularitat.
| |||||||||
| |||||||||
|
Així trobem al nucli històric una sèrie de carrers el nom dels quals és dedicat als dies de la setmana. Aquest fet per sí sol li dona singularitat.
| |||||||||
| |||||||||
|
Un element tant simple com una placa de carrer ens diu encara més de la seva gent, una gent amb la mirada posada al futur però sense perdre mai de vista el seu passat: som d’on venim. Així trobem plaques ceràmiques de models diferents però també les típiques plaques de llauna corresponents a un altre moment passat.
| |||||||||
| |||||||||
|
Cal Brocà és una casa pairal en cantonada, amb façana a dos carrers i a la placeta que porta el seu nom. És un edifici construït probablement al segle XVII, i reformat el XVIII. Una de les portes de la façana porta la data 1755 a la clau. Però també patí arranjaments al segle XIX i d’altres en èpoques més recents. Es tracta d’una obra de paredat amb reforços de carreus. Presenta una porta d'arc pla de dovelles. A la façana principal, cantonada amb el carrer Dilluns, hi ha una petita capella votiva, amb fornícula tancada, i protegida per una petita teulada a doble vessant.
| |||||||||
Actualment es fan servir els baixos de la casa per a conservar i exposar les vitrines i peces del museu històric i arqueològic local, gestionat pel Centre Cultural de la Vila.
| |||||||||
| |||||||||
|
El carrer del Dimecres s’eixampla dibuixant una placeta presidida per l’edifici de l’Abadia que l’any 2023 va adquirir l’Ajuntament i que fins aquell moment havia estat propietat de l’arquebisbat de Tarragona. L’edifici ja havia tingut un ús públic però lligat a la parròquia. Amb l’adquisició per part de l’Ajuntament esdevé un projecte polivalent en diferents àmbits de la vida del poble i una millora per les veïnes i els veïns per tal de cobrir uns serveis com una biblioteca, habitatges d’emergència i de lloguer. Just al costat de l’Abadia trobem el Museu de Cal Marc, un edifici de parets emblanquinades que contrasta amb el totxo de la construcció a la qual es troba adossada.
| |||||||||
Una sèrie de dovelles amb inscripcions ens parlen de la gent de Riudecanyes, dels seus oficis i del moment històric en que foren bastides algunes de les seves cases, així com del seu urbanisme.
| |||||||||
| |||||||||
|
La invocació de Jesús (IHS) amb una eina d’ofici, l’any 1780 envoltat d’una decoració pròpia del segle XVIII o el monograma de Maria (M) amb la data de 1796 són algunes de les dades que ens regalen les pedres del nucli històric.
| |||||||||
| |||||||||
|
Però també les inicial del seu propietari (FR) amb una data de 1886 que semblen no correspondre al mateix moment, o una placa amb la indicació del poble de Riudecanyes pertanyent al “Partido (judicial) de Falset” o una curiosa dovella amb la paraula A-NY, ocupant la A la part superior i la N i la Y a banda i banda de la data de 1787.
| |||||||||
| |||||||||
|
Com bé podem llegir a la pàgina web de l’Ajuntament en la presentació del poble Riudecanyes, tres són els elements que donen caràcter i singularitat a la vila: els carrers, el castell i l’embassament. Bé, doncs, gaudim del seu traçat urbà i gaudim d’un dels elements que el fan singular com són els seus carrers.
| |||||||||
| |||||||||
|
Dues plaques a les parets de dues de les cases d’aquest nucli són el testimoni de gratitud i record d’un poble vers els seus avantpassats. En una podem llegir: “Casa natal de/TERESA TODA i TERESA GUASCH/fundadores de les Carmelites Tereses/de Sant Josep” posada en motiu del primer centenari del Col·legi Sant Josep de Reus el 19 de març de 1996. L’altra recorda a “RICARD NOLLA I GILI/OCCIT EN ODI A LA FE/(15 D’AGOST DEL 1936)/HAVIA NASCUT AQUÍ 28-3-1909/FILL DE JOAN I DOLORS, MEMÒRIA DELS SEUS GERMANS/VICENÇ I JOSEP, SACERDOTS” i un medalló en relleu de l’homenatjat.
| |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
|
El Parc de les Glaneres és un parc d'alzines al ben mig de Riudecanyes, situat entre la plaça 1 d'octubre i la Pista poliesportiva de l'Eura. Un lloc perfecte per asseure's i fer petar la xerrada, tot observant les seves alzines centenàries i els seus esquirols. El Parc de Glaneres disposa de bancs de pedra i jocs per els infants.
| |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
|
Fent angle amb l’edifici de l’Abadia s’obren els porxos de Cal Solanes que ens recorden que Riudecanyes va ser principalment un poble d’activitat agrícola, sent la vinya i l’avellaner el principal cultiu agrícola. Diferents elements exposats en aquest porxos ens traslladen al passat de la població.
| |||||||||
| |||||||||
|
I com diuen “Per gaudir d’un paisatge cal captar la seva essència”, aquests elements altra hora ben quotidians, ara ens permeten redescobrir la naturalesa dels horts, dels camps d’avellaners... entendre un esplendor passat per encarar un futur prometedor.
| |||||||||
|
