Pantà de Riudecanyes ***

En 1897, l’Ajuntament de Reus va encomanar als enginyers Josep Móra, Alfons Benavente i Francesc Macià -futur president de la Generalitat-, un estudi per fer arribar aigua als seus ciutadans  i als seus terrenys de cultiu.

Després de diferents propostes, el 1903, el projecte del pantà de Riudecanyes va arribar de la mà de l’enginyer Gaietà Úbeda i Sarachaga i, a l’empara d’una concessió de 1904, el 1907 va quedar enllestida l’obra. Posteriorment es va apostar per fer créixer la presa, obra de la qual se’n feu càrrec l’enginyer José Pérez de Petinto i Losada, entrant en servei el 1918 amb els canals i sèquies. Amb una conca de 30 Km², la seva capacitat inicial era de 3,4 Hm³.

Al cap de poc temps d’entrar en servei es va veure que la conca era petita i es van començar a buscar alternatives. Així en 1927 es va veure que es podia transvasar aigua des del riu Siurana. El projecte inicial contemplava dos assuts i uns 11 km de canal. El replantejament d’aquest projecte estalvià un assut i uns 2 km de canal.

Així el 1935 va començar una nova etapa d’obres per al pantà, encapçalada per Joaquim Blasco, que van permetre augmentar la capacitat del pantà i que van finalitzar en 1948, entrant en funcionament el maig de 1949 i passant a tenir una conca de 120 Km² i una capacitat de 5 hectòmetres cúbics.

De seguida es va veure que l’embassament de Riudecanyes era petit per a tanta conca i el 25 d’abril de 1950 es sol·licità a la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental l’estudi per a la construcció d’un pantà al riu Siurana. L’obra es va adjudicar el 1961 però aviat quedà paralitzada per la negativa de l’Estat d’aportar el 50 milions de pessetes compromesos. El 1967 es va desencallar el tema amb l’aportació de 27 milions de pessetes per part de l’Ajuntament de Reus i 23 milions de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes. L’obra va finalitzar l’any 1971 i entrant en servei l’any següent.

L’embassament de Riudecanyes és un bonic lloc per fer passejades i admirar el paisatge que l’envolta. Si ens parem a la vora de la carretera que ens porta a Duesaigües per veure el pantà, en direcció cap al poble de Riudecanyes, ens emportarem una grata sorpresa. L’aigua blava i tancada del pantà queda per sobre de l’aigua del mar que brilla molt lluny i immediatament després del mur de tancament de l’embassament. Hi ha un punt on conflueixen, superposades, tres de les millors tonalitats blaves que pot oferir El Baix Camp: la de la seva aigua dolça, la del blau canviant del mar i la del cel clar que defineix els pobles que miren cap al Mediterrani.