Església parroquial de Sant Mateu de Riudecanyes

L’església parroquial de Sant Mateu de Riudecanyes ja estava en funcionament a mitjan segle XIII, com ho prova el primer manual notarial conservat de la parròquia de l'any 1263 i els anys 1279 i 1280 el seu rector pagà seixanta-dos sous en concepte de dècima papal. L'església de Riudecanyes, a finals del segle XV, era de titularitat de l'arquebisbe de Tarragona. Entre els segles XIII i XVI sembla que la parròquia de Riudecanyes estava unida a la dignitat de sagristà de la canònica d'Escornalbou.

El temple actual s'inicià el 1582 i fou acabat el 1598. L'edifici és renaixentista, amb obra de paredat amb reforços de carreus a les arestes. S'efectuaren reformes parcials els anys 1680 i 1698 i a la porta lateral, feta tota de pedra i d'estil renaixentista, hi figura la data de 1682.

Es tracta d’una església d'una sola nau coberta amb volta de canó i capelles laterals. Trobem una porta tancada al costat de l'epístola amb frontó, una fornícula avui buida i un arc de mig punt decorat de forma molt senzilla, flanquejat per dues pilastres jòniques sobre plint amb decoracions de volutes als laterals.

A la façana principal hi ha una porta allindada d'època més moderna i una espadanya sobre la façana. La torre del campanar s’enlaira a la zona dels peus, al costat de l'epístola.

L'altar major, construït el 1602, fou destruït el 1936. De l'església vella, alçada al mateix lloc, es conserven alguns fragments d'escultures, lloses d'enterrament amb relleus i esteles funeràries; totes fetes de pedra i actualment conservades al Museu del Centre Cultural, a cal Brocà.