| ||||
PODEU VISITAR-LOS VIRTUALMENT EN 360º | ||||
I DES D'UNA ALTRA PERSPECTIVA TAMBÉ VIRTUAL EN 360º
A la conca lignitífera de Mequinensa, a tocar de La Granja d'Escarp, podem contemplar els forns de ciment i carregador de la mina de carbó Guadalupe, disposats en bateria i amb vistes al riu Segre. El conjunt a part dels 4 forns el formaven: una fàbrica, un túnel, diverses galeries, el que sembla una mini pedrera, unes mines de carbó, uns forns de vidre i fins i tot un ferrocarril de via estreta i tracció de sang.
| ||||
Per una banda, hi havia unes explotacions subterrànies de lignits, entre calcàries silícies, anomenades Mina Guadadalupe (any 1873), Ampliación Guadalupe (any 1876) i Destructora (any 1890). Aquest lignit es trobaven en capes pràcticament horitzontals, on destaca una situada a la part baixa, d'entre 40 i 80 cm i una situada a la part alta, d'entre 80 i 100 cm, separades per una calcària molt dura i compacta amb una potència de 80 a 120 cm.
| ||||
La seva explotació condicionà unes galeries d’entre 2,10 i 2,50 m d'alçada, per un ample uniforme de 2 m, sense tocar el massís calcari intermedi, és a dir, extraient només les capes de lignit, per una de les cares o per les dues, en fronts de 50/60 metres. El material es carregava en vagonetes de tracció animal (ferrocarril de sang) d'una tona de capacitat amb una amplada de via de 0,80 m.
| ||||
Per una altra banda, s’explotava la pedra calcària mitjançant almenys, tres galeries principals, amb les seves corresponents galeries transversals a banda i banda. Aquestes galeries tenien la potència pròpia de la capa, és a dir d'1 a 1,30 m d'alçada i s’extreia el material amb unes vagonetes especials amb un ample de via de 0,50 m.
| ||||
Una vegada obtinguda la matèria primera, en un gran cobert es classificava i netejava el lignit mitjançant un triapedrat o garbellat primari. La fracció gran neta ja queda separada i la fracció menuda passa a un garbell rotatiu per separar-lo de la terra.
| ||||
| ||||
La pedra anava en les seves vagonetes fins a la boca de càrrega dels forns on es portava a terme la cocció. La bateria de forns està formada per quatre elements, disposats linealment. Cada forn disposava de tres arcs de descàrrega, un frontal i dos de laterals. Actualment l’estat d’aquests forns es troba en condicions estructurals prou acceptables, encara que tots quatre han perdut completament la part superior. En quant a l'interior, es pot observar encara part del recobriment.
| ||||
| ||||
La pedra calcària, una vegada cuita, passava a uns garbell de suspensió on se separava la pedra crua de la cuita i la menuda de la gruixuda. La menuda es tornava a garbellar per separar-la de les cendres i la terra. Una vegada neta queia en unes vagonetes que la transportaven fins als molins de la fàbrica de ciment, on anava a parar a una gran tremuja i d’allí a dos molins de 1,30 m de diàmetre. El material en pols obtingut era un ciment apte per elaborar morter per obres hidràuliques i obres ordinàries.
| ||||
| ||||
La pedra calcària, una vegada cuita, passava a uns garbell de suspensió on se separava la pedra crua de la cuita i la menuda de la gruixuda. La menuda es tornava a garbellar per separar-la de les cendres i la terra. Una vegada neta queia en unes vagonetes que la transportaven fins als molins de la fàbrica de ciment, on anava a parar a una gran tremuja i d’allí a dos molins de 1,30 m de diàmetre. El material en pols obtingut era un ciment apte per elaborar morter per obres hidràuliques i obres ordinàries.
| ||||
| ||||
En el conjunt de la fàbrica de ciment, que es va posar en marxa el 1876, i la mina Guadalupe de carbó conflueixen un important nombre d’elements que l’han convertit en tot un referent de la mineria del passat d’aquestes terres. Aquesta va ser la primera fàbrica de ciment que es va establir a la província de Lleida, i per tant, té un gran valor patrimonial.
| ||||
| ||