Municipis senyalitzats amb QR. Visita autoguiada
A cau d�orella

El Dipòsit de Francesc Macià al turó de la Pena a Puigverd de Lleida

Al peu sud del turó de la Pena, al costat de la séquia d'aigua derivada del Canal d'Urgell i de l'actual potabilitzadora, hi ha el dipòsit construït per l'enginyer militar Francesc Macià, que esdevindrà el 122è president de la Generalitat de Catalunya. L'any 2015 va ser declarat BCIL (Bé Cultural d'Interès Local).

Puigverd de Lleida - El Dipòsit de Francesc Macià al turó de la Pena
L'enginyer militar Francesc Macià


El dipòsit va ser construït utilitzant un disseny innovador de formigó armat, conegut com a Sistema Monier, a finals del segle XIX. La seva ubicació va permetre subministrar l'aigua potable a tot el casc urbà sense necessitat de bombar-la, tal i com mostren uns esquemes topogràfics de l'època. Les seccions d'aquest document topogràfic mostren com l'excel·lent localització del dipòsit permetia aprofitar els desnivells de la vall de la Femosa, com a sifó natural, per aconseguir la pressió necessària per fer arribar l'aigua fins al capdamunt del campanar, a la part més alta del casc urbà.

Els més de 100 anys de funcionament d'aquest mostra la perfecció del disseny i l'execució de l'estructura de formigó. El dipòsit va estar en funcionament fins als anys 90 del segle XX, complementat amb un altre construït als anys 70, que ara forma part de la planta potabilitzadora. L'any 2007, va inaugurar-se el nou dipòsit que garanteix el subministrament demandat per l'augment de la població, està situat a la mateixa séquia i a pocs metres del d'en Macià.

Puigverd de Lleida - El Dipòsit de Francesc Macià al turó de la Pena (Foto: In Situ)
Puigverd de Lleida - El Dipòsit de Francesc Macià al turó de la Pena (Foto: In Situ)


El dipòsit circular de Francesc Macià i Llussà és considerada la primera construcció en formigó armat de tot l'estat espanyol i data de l'any 1893. Es considera un gran avenç la utilització de barres metàl·liques en la barreja del formigó per augmentar la resistència d'aquest material. Cap als anys 70 del segle XIX, alguns enginyers a l'estat espanyol van començar a treballar amb la idea d'incorporar barres metàl·liques. Però no ho realitzaren amb la intenció de que formigó i acer col·laboressin per augmentar la resistència, tant a compressió com a tracció.

Joseph Monier (1823-1906) incorporà una tela metàl·lica en solidaritat amb les jardineres de formigó del palau de Versalles per augmentar-ne la resistència. D'aquí que el formigó armat també es conegui amb el nom de sistema Monier. A finals del segle XIX la tècnica del formigó armat ja era tot un fet i Francesc Macià importà aquesta tècnica i l'utilitzà en el revestiment de cups a les Borges Blanques com a precedent de la primera gran obra important de formigó armat de tot l'estat, i en el dipòsit d'aigua potable circular de Puigverd de Lleida.

Text: Ajuntament de Puigverd de Lleida

Puigverd de Lleida - El Dipòsit de Francesc Macià al turó de la Pena

Puigverd de Lleida - El Dipòsit de Francesc Macià al turó de la Pena
Puigverd de Lleida - El Dipòsit de Francesc Macià al turó de la Pena



 

Curiositats
El cim del turó va estar ocupat per un campament militar durant la postguerra de la guerra civil. Aquest  va estar en funcionament durant els anys 40 i 50 del segle XX, fins que va ser traslladat a les instal·lacions del quarter de Gardeny de Lleida i del polvorí de Raïmat.

No en queden restes patrimonials, però sí sentimentals, alguns soldats que hi feien el servei militar obligatori es varen casar amb noies del poble. Actualment les úniques restes visibles són el niu de metralladores i trinxera de vigilància, visibles a la punta més occidental del turó.

 
Població: Puigverd de Lleida

Fires, Festes i Activitats

Visita els Pobles i Ciutats de Catalunya

Omple almenys un camp, la resta els pots deixar buits
Puigverd de Lleida - Ajuntament
Vols rebre els nostres butlletins
Facebook Festacatalunya
Instagram
amic, mitjans d�informació i comunicació OJD 
Festacatalunya · Tel. 938046359
Contactar · crèdits · avís legal · Mapa Web