Festa de la Fia-Faia de Bagà

La Fia-Faia és una de les festes més tradicionals de la vila de Bagà. L’any 2015 va ser proclamada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, el que significa que actualment és una festa protegida i reconeguda per aquest organisme internacional.
 

La Fia-Faia se celebra cada 24 de desembre, i es tracta d’un ritual en honor al solstici d’hivern. L’origen de la Fia-Faia és precristià, i podria estar relacionat amb els antics pobles que habitaven la regió i el seu culte a divinitats agràries.

Es creu que la Fia-Faia era un ritual per demanar al déu sol que no escurcés més els dies. Es desconeix l’inici exacte d’aquesta tradició, però se sap que va sobreviure a la romanització del territori que va ser molt fluixa als Pirineus, com també a la cristianització. Aquesta tradició ha acompanyat a la vila de Bagà des del seu naixement el 1.350.
 

Ja des del segle X, hi ha documents del monestir de Sant Llorenç prop Bagà que citen la tradició. La memòria popular li ha atribuït altres orígens, un d’ells és que, els senyors de Faia, que residien al castell amb el mateix nom, a uns tres quilòmetres de Bagà; baixaven cada Nadal a les celebracions que tenien lloc a la vila. La seva baixada al poble es feia amb les torxes.
 

Es creu que la baixada ja era anterior a l’existència dels senyors de la Faia, i aquests es van sumar al ritual, òbviament destacant com a personatges importants. Aquesta història va anar enfosquint l’origen ancestral de la festa, mentre que aquesta altra explicació anava guanyant força.

L’origen etimològic de la paraula Fia, prové del llatí “fiat” que significa “que es faci”. La paraula Faia prové del dialecte de l’alt Berguedà, on no es pronunciava la “ll” i per tant, es pronunciava Faia. El significat seria “Fem falles”.

Cada 24 de desembre té lloc la baixada de les falles cap a Bagà, primer s’encén una foguera al Siti quan es pon el sol; els fallaires encenen les seves falles i baixen al poble amb una vistosa davallada nocturna i són rebuts per les autoritats, seguidament es dirigeixen a la Plaça Catalunya de la Vila, on encenen les falles dels que esperen allà. La crema s'acompanya amb cants molt breus: "Fia-faia, que nostro Senyor ha nascut a la paia".

Quan les torxes queden ben curtes, es fa una foguera amb les restes, sobre la qual solen saltar els joves i al seu voltant es forma una rotllana de ball i de joc. La festa de Bagà té un caire espectacular amb gairebé dues-centes torxes a la plaça porxada.