Camí de la Romeria a Santa Magdalena de Berrús a Vilalba dels Arcs, la més llarga de Catalunya

Vilalba dels Arcs - Romeria a Santa Magdalena de Berrús (Foto: Ajuntament)

A partir de la informació de IPCITE.CAT “Pel que fa a Vilalba dels Arcs, el divendres, dia abans de la romeria, a trenc d'alba, la persona encarregada de portar la campana durant la romeria anuncia per tots els carrers que arriba el dia esperat amb el característic toc que acompanya posteriorment el recorregut fins a l'ermita. Antigament la campana es treia la vespra i voltava pels carrers durant tot el dia, però actualment gairebé no es fa. A la Pobla de Massaluca, aquest costum es manté i la vespra del dia de Berrús, quan surten els xiquets i xiquets de l'escola a les dotze del migdia i a les cinc de la tarda, s'inicia el repic de campanes de l'església de Sant Antoni Abat durant mitja hora. Els xiquets i xiquetes fan sonar la campana de la processó pels carrers del poble i van entonant una cantarella que diu així,

«A Berrús,
si Déu vol,
si no plou.
Lo que no hi anirà
gallina no minjarà.
Jo que hi aniré
gallina minjaré.»

A Vilalba dels Arcs, a les 03:00 h del matí del dissabte in Albis, la persona encarregada de la campana va a cridar els organitzadors tocant al voltant de les seves cases i es dirigeixen cap a l'església de Sant Llorenç per preparar-se. Tota la gent es congrega a l'església per començar la romeria i les figures de la processó es preparen, tots amb el vestuari corresponent, una túnica blanca, anomenada roquet o sobrepellís a la Pobla de Massaluca. En aquesta darrera població, el començament de la romeria s'estableix a les 06:00 h del matí. Totes dues poblacions s'inicien amb el repic de les campanes de l'església i la sortida al cap de mitja hora aproximadament, també acompanyada del cant de les lletanies que, a Vilalba dels Arcs es canta durant tot el recorregut de forma continuada mentre es va caminant i només interrompent els cants en les diferents parades.

Per l'interior de la població i durant la romeria s'estableix en l'ordre següent:

• la campana, que té un toc concret i toca de manera contínua des de la despertada fins al final de la romeria. Hi ha unes pauses determinades en alguns llocs concrets que s'han de conèixer bé, com els llocs on es coneix que van matar algú en alguna de les guerres que històricament han succeït a la zona.
• [Primera figura de la comitiva, la bandera]
  la bandera i els farols (fanals) dret i esquerre
• [Segona figura de la comitiva, primera creu]
  la creu i altres farols drets i esquerres. En aquesta figura, els farols s'afegeixen recentment per un augment de participants a la romeria.
• [Tercera figura de la comitiva, segona creu]
  la segona creu i dos farols més dret i esquerre.
• [Quarta figura de la comitiva, Sant Crist de Berrús]
  el Sant Crist de Berrús i les paperines o farols de mà, una a la dreta i l'altra a l'esquerra.
• [Cinquena figura de la comitiva, les vares]
  les quatre vares
• Darrera van tots els participants a la romeria, antigament desfilant en dues fileres processionals i, actualment, distribuïts en colles o grups d'amics i familiars.
   

• de 2.00 h a 3.00 h. Toc de la campana pels carrers de la població amb el toc característic que acompanya tot el recorregut de la romeria.
• 3:15 h. Primer toc de campanes de l'església de Sant Llorenç.
• 3:30 h. Segon toc de campanes.
• 3:45 h. Tercer toc de campanes.
• 4.00 h. Sortida de la processó pel porxo del Bassot.
• 4.15 h. Arribada a la Roda, lloc on hi ha una aturada molt breu i el sacerdot fa uns parlaments per invocar el bon desenvolupament de la romeria.
• 4.30 h. Sortida des de la Roda. Durant el recorregut es passa pel Mas de Damian i el seus propietaris esperen la romeria amb una foguera ben gran encesa per proporcionar llum i calor als pelegrins i, de manera simbòlica representa un punt per agafar forces i ànims per al que queda de camí. Al Mas de Damian i en el recorregut de tornada, els pelegrins hi troben uns pitxells amb aigua fresca. Abans d'arribar a l'ermita de Sant Pau,a la Devea de Paulo es canta el Jesu Christe i, posteriorment, es fa una breu parada a l'encenedor de Sant Pau, una creu situada uns metres abans d'arribar a l'ermita i que en el recorregut de tornada és el berenador, i on es canta el Veritas Deus.
• 6.30 h. Arribada a l'ermita de Sant Pau, una ermita troglodítica construïda amb sota un sostre de roca. Està dedicada a Sant Pau Ermità i pertany a la família Vernet de Vilaba dels Arcs. Segons la tradició oral de la família Vernet, aquesta ermita la va fer construir, a principis del segle XVIII, el capellà Llorenç Vernet, en tornar d’un viatge a Terra Santa, on va conèixer la cova on vivia sant Pau Ermità. Va fer construir una cova semblant en una finca de la seva propietat. La família conserva un calze amb el nom del capellà i de Sant Pau, datat de 1738.Els participants visiten l'interior i apaguen les llums dels farols. Es canta el Regina Coeli amb la lletania pròpia de Berrús.
• 6.35 h. Sortida de l'ermita de Sant Pau i arribada a l'apagador de Sant Pau, on es canta el Jesu Christe i s'entona la lletania dels sants.
• 7.15 h. Arribada a l'esmorzador vell, on la romeria es troba amb la gent que fa la romeria en cotxe i es reparteixen unes coques i vi ranci. És el lloc on tradicionalment s'esmorzava.
• 7.45 h. Sortida de l'esmorzador.
• 9.00 h. Arribada a l'esmorzador nou, a la costa que puja a l'ermita i on els pelegrins que fan la romeria en cotxe s'esperen per ajuntar-se amb els que van a peu. En aquest punt es fa l'esmorzar col·lectiu i es mengen entrepans de tot tipus.
• 10.00 h. Arribada a Berrús. Just arribar a l'ermita, es canten els goigs de Santa Magdalena, es fa un descans i la Comissió de Berrús ven les cintes i els ciris. Els quintos i les quintes, una forma d'organització dels joves de la població, esperen l'arribada de la romeria amb una barra on hi venen begudes i cócs, amb l'objectiu de recollir diners per a l'organització de viatges o d'activitats per als joves.
• 11.00 h. Missa. El Te Deum, un dels primers himnes cristians, és el cant amb què es conclou la missa.
• 12.00 h. Benedicció del pa i cant de les Vespres. En el trasllat de l'ermita pedra a pedra, es van incloure unes pedres de l'antic cementiri de Berrús, situat contigu a l'església. Les Vespres s'entonen en record dels difunts.
• 13.00 h. Preparació del menjar. Entre la missa i el dinar, els berrussers i berrusseres toquen, canten i ballen.
• 13.30 h. Dinar. És costum a Vilalba dels Arcs dinar sopa de verdura i carn acompanyada de conill o fricandó de vedella, però avui dia, en el dinar trobem una gran varietat d'aliments que poden ser carn rostida o paella. A la Pobla de Massaluca antigament es feia la cassoleta, d'arròs amb conill, gallina, d'ou dur, carxofa, llonganissa i costella de porc, o amb els ingredients que es tenien a casa. L'arròs també era el menjar que tradicionalment feien els veïns i veïnes de Riba-roja d'Ebre el dia de Berrús. Aquesta menja també es coneix a les Terres de l'Ebre com cassola del tros. Antigament, a l'hora de preparar el dinar passava un escolà entonant «a tirar l'arròs!», i així tothom menjava més o menys a la mateixa hora i els joves que estaven distrets se'n anaven a dinar. Actualment, la majoria de la gent rosteixen carn o es preparen altres menges allà.
• 15.00 h. Preparació i congregació a l'ermita. Es canten els goigs a Santa Magdalena, Unitas Deus i la lletania pròpia de Berrús, començant per Sancta Maria Magdalena.
• 15.45 h. Organització de la processó per tornar a Vilalba dels Arcs.
• 16.00 h. Sortida.
• 17.30 h. Arribada al bebedor, on es fa una breu parada per beure aigua.
• 17.45 h. Sortida del bebedor.
• 18.30 h. Arribada a l'ermita de Sant Pau, on es canten els goigs de Sant Pau i els goigs de Sant Antoni Abat, els responsos Libera me Domine, Qui Lazarum, Unitas Deus i la lletania pròpia de Berrús.
• 18.45 h. Sortida de l'ermita de Sant Pau.
• 19.10 h. Arribada al berenador, en aquest punt es troben els caminants i amb la gent que va en cotxe i es fa un gran berenar. Després, els participants es reuneixen al voltant de l'apagador de Sant Pau i canten cançons variades no religioses, com per exemple havaneres, una cançó amb lletra dedicada a Vilalba dels Arcs i la jota aragonesa «La carbonera».
• 19.50 h. Sortida del berenador. Al llarg del camí de tornada també es canten oracions pels difunts en punts concrets on hi van matar algú en les diferents guerres, sobretot en les guerres carlines i que estan indicats amb creus. A cada creu es canta Qui Lazarum en memòria dels difunts. Cal destacar que les guerres carlines van tenir un gran impacte a la comarca de la Terra Alta i en els fets de la guerra civil espanyola que, avui dia, encara es perceben en la memòria dels seus habitants i en les barreres intangibles que, en alguns casos, encara persisteixen entre algunes famílies i veïns.
• 21.20 h. Arribada als Poals, on es costum agafar canyes que són portades pels participants fins finalitzar la processó.
• 21.30 h. Sortida dels Poals.
• 22.00 h. Arribada a la Roda. Seguidament es fa l'entrada al poble i la trobada amb la processó de la llaganya, que és la processó de totes aquelles persones que no han pogut fer la romeria i l'esperen per acompanyar-la pels carrers de la població. La processó que espera al poble, tant a Vilalba dels Arcs com a la Pobla de Massaluca porta la bandera i Sant Antoni, que a més és patró d'aquesta darrera població.
• 22.15 h. Arribada a la població amb les canyes i trobada amb la llaganya, el conjunt de persones que no han anat a la romeria i que l'esperen al poble per tal d'acompanyar l'últim recorregut pels carrers de la població. Com que l'entrada a la població es fa de nit, els farols que s'han portat durant tota la romeria es duen encesos. La trobada de la romeria amb la llaganya és un dels moments més simbòlics de la romeria i representa la rebuda i l'acolliment que els veïns de la població van fer als habitants de Berrús en els fets llegendaris de la seva fugida de l'epidèmia que suposadament patia la població. Del que formen part de la llaganya, alguns van vestits d'escolans i de vestes i porten una creu menuda i un ciri. Després de la trobada, les dues processons s'uneixen i recorren diferents carrers i fan algunes parades en diferents punts. A la plaça de Sant Antoni, la processó es para i se situa la imatge de Sant Antoni a la part central, envoltada de tots els participants. Finalment, els porxos del carrer Major es fa l'última parada de la romeria amb el cant del responsori primer, l'oració del Pare nostre en català i l'entonació del Regina Coeli, la quarta estrofa.
• 22.45 h. Arribada a l'església i cloenda de la romeria.”