Ruta de la Pau, camí de la Romeria a Santa Magdalena de Berrús a Vilalba dels Arcs, la més llarga de Catalunya

La Ruta de la Pau coincideix amb el camí de la romeria que des de Vilalba dels Arcs es fa fins l'ermita de Santa Magdalena de Berrús. És la romeria més llarga de Catalunya.

Santa Magdalena de Berrús és una ermita i centre de romiatge, a prop de la presa de Riba-roja d'Ebre a la comarca de la Ribera d'Ebre. El seu emplaçament actual no és l’original ja que l’any 1962 es va començar a traslladar pedra a pedra al capdamunt d’un turó proper a conseqüència de la construcció del pantà de Riba-roja.
 

Segons s’explica des del Bisbat de Tortosa i Catalunya Cristiana: “Si ens remuntem en el temps, Berrús era un petit nucli de població que formava part de la comanda templera d’Ascó. Entre els segles IX i X una epidèmia de pesta va obligar als seus habitants a marxar a les poblacions veïnes de Riba-Roja, la Pobla de Massaluca i Vilalba dels Arcs. Des de llavors s’hi celebra una romeria anualment des de cadascuna de les poblacions on van arribar els refugiats de la pesta: el Dilluns de Pasqua els veïns de Riba-roja s’hi mengen la mona, el primer dissabte després de Setmana Santa hi van els veïns de Vilalba dels Arcs i, el segon dissabte, els de la Pobla de Massaluca.
 

Pel que fa al cas de Vilalba dels Arcs està considerada la romeria més llarga de tot Catalunya, amb prop de 25 Km des del poble fins a l’ermita. 

La processó, presidida pel primer cantor de Berrús, revestit amb roquet, estola, amb un crucifix penjat al coll i casulla morada. Està seguida per tres cantors i cantores, vestits amb gambeto i roquet, amb la vara a la mà, i canten durant tot el trajecte.

 

L’ordre de la romeria és el següent:

-la campana, que té un toc concret i toca de manera contínua des de la despertada fins al final de la romeria. Hi ha unes pauses determinades en alguns llocs concrets que s'han de conèixer bé, com els llocs on es coneix que van matar algú en alguna de les guerres que històricament han succeït a la zona.

- la bandera i les torxes o farols (fanals) dret i esquerre

-la primera creu i altres torxes o farols drets i esquerres. En aquesta figura, els farols s'afegeixen recentment per un augment de participants a la romeria.

- la segona creu i dos torxes o farols més dret i esquerre.

- el Sant Crist de Berrús i les paperines o farols de mà, una a la dreta i l'altra a l'esquerra.

-les quatre vares

 

Darrera van tots els participants a la romeria, antigament desfilant en dues fileres processionals i, actualment, distribuïts en colles o grups d'amics i familiars.
 

En sortir de l’església, a les 4 del matí, es canta la lletania “Santa Virgo Virgium”, a continuació “O vere Deus” i tot seguit la lletania de Berrús. A la primera invocació “Sante Laurenti”, patró de la població, s’arriba a l’indret conegut per “La Roda” i cantant es prossegueix el camí fins a l’ermita de Sant Pau, que s’hi arriba per les 6,30 hores. En arribar es canta “Veritas Deus” i dins del temple, “Regina Coeli” i en sortir la lletania dels Sants. A quarts de vuit s’arriba a “l’esmorzador”, on s’hi canta “Suscipe depreciationem”. A tres quarts de vuit es surt després d’haver esmorzat, tot cantant “Unitas Deus”, a més de la lletania de Berrús. A la seva església dedicada a Santa Magdalena s’hi canten els goigs, obrint el cant el cor i unint-s’hi tots els peregrins en bloc.

La Missa comença a les 11, havent comprat anticipadament les cintes beneïdes de Berrús, protectores de malalties. L’Eucaristia comença havent-se entonat el “Te Deum” i en acabar es beneeix el pa que en temps antics es repartia entre els pobres. A dos quarts de dues es dina. 
 

A les quatre, havent cantat les vespres de difunts, s’organitza novament la processó per tornar de cara el poble, tot cantant, “Unitas Deus” i els goigs de Santa Magdalena de Berrús. A dos quarts de sis s’arriba al “bevedor”, on es reposen un xic les forces dels caminadors, tot cantant la lletania a la Verge. A dos quarts de set s’arriba a Sant Pau on es canta “Uniatas Deus” i la lletania de la balma de Sant Pau. Dins el temple s’entonen els goigs de Sant Antoni Abat, els responsos “Libera me Domine”, “Qui Lazarum, “Unitas Deus” i s’acaba amb la lletania de Sant Pau. En sortir es canta “Suspice” i la lletania dels Sants. A dos quarts de vuit es berena, a “l’Abeurador de Pelatxo”, i s’entona el “Regina Coeli”. A les 10 de la nit s’arriba a “La Roda”, cantant “Unitas Deus”, es passa per l’ermita de Nostra Senyora de Gràcia, on s’hi entonen diferents cants i a les 11 de la nit s’entra al temple parroquial cantant els goigs de Santa Magdalena. Així s’acaba la Festa de Berrús, amb onze de caminar, tot cantant, tocant la campana, i només amb dues hores de descans per menjar.
 

Els últims kilòmetres abans d’arribar al poble són els més espectaculars ja que tothom qui acompanya a la processó ho fa amb una canya a la mà entonant un particular rosari. A les portes de Vilalba els ha esperat la processó de la lleganya, que s’unirà a tot el grup fins arribar a l’església i representa els que s’han adormit o no han pogut anar a la romeria per diverses causes i/o raons.”