Missa del Gall a Rubió

El Nadal és una festa d’arrels molt antigues. Abans de ser celebrada com la data del naixement de Crist havia estat considerada, per altres cultures, com una festa dedicada al sol.

L’origen de la Missa del Gall s’atribueix a una faula que afirma que va ser aquest animal el primer que va presenciar el naixement de Jesús i que ho va anunciar a tothom. Per això, antigament, el cant del gall donava inici a la Missa.

Aquesta celebració va començar al segle V i era més una festa que una Missa solemne com és actualment. Abans que comencés la Missa, la gent cantava a la porta de l’església. Una de les tradicions que ha perdurat d’aquesta nit és la d’estrenar una peça de roba diuen que per atacar el dimoni. I és que ja se sap: Per Nadal, qui res no estrena res no val.

El Nadal s’escau en un temps de llargues nits, al començar l’hivern. Un temps de fet i foscor. No és estrany que, en aquests dies, els homes tinguessin una especial cura per l’element que els permetia combatre el fred i la foscor: el foc. Per això, arreu del món, van aparèixer ritus de culte al foc que al nostre país tenen la seva expressió en un dels costums més característics de la nostra cultura tradicional: el tió.

El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l’escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons...

Encara podem trobar, als pobles, cases en les quals el tió és un gran tronc que es posa a cremar al foc a terra, uns dies abans de Nadal. A partir d’aquesta forma més primitiva el tió evoluciona. El tió triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s’ha d’alimentar i que viu durant uns dies a la cuina de la casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després es crema.

El repertori de cançons de tió existents a la nostra tradició popular és enorme. Hem de tenir en compte que és un costum familiar, la qual cosa vol dir que és possible trobar en un mateix poble moltes variants de la cançó del tió, i encara algunes que només són conegudes per unes poques persones d’una casa concreta. Totes les cantarelles acaben amb un mandat enèrgic que es pot aplicar a una o altra cançó. El més coneguts són:

Caga tió,
sinó et donaré un cop de bastó!

Tió de Nadal,
caga torrons
i pixa vi blanc!

Tió de Nadal
caga neules i torrons
i pixa xampany!