|
El temple és obra de l’enginyer d’Eduard Torroja Miret amb col·laboració de l’arquitecte José Rodríguez Mijares. Fou consagrat el 7 de setembre de 1955. És un edifici singular dins l’arquitectura contemporània, que utilitza blocs de granit per al revestiment i totxo per a les voltes, deixant de banda la presència majoritària del formigó com tenen d’altres construccions similars d’aquest període.
|
|
És un edifici d’una única nau culminada amb “un absis de planta en espiral logarítmica, tipologia que representa la resurrecció”, segons es descriu al fulletó editat per l’Ajuntament del Pont de Suert. La volta de la nau és “apuntada, de cinc trams, cada un resolt amb làmines que s’adapten a un arc apuntat. A l’espai entre els lòbuls triangulars s’allotgen llosetes de vidre que deixen entrar la llum de l’exterior. De la base de cada lòbul arranca un nínxol que fa la funció de capella lateral”. A l’interior apareixen diferenciats dos espais amb molta personalitat constructiva, la Capella del Santíssim Sacrament, que ens recorda una pinya, amb una única cúpula amb petites llosetes de vidre amb forma d’estrella i, el Baptisteri, amb una triple cúpula oberta al centre.
|
|
El campanar disposa de tres braços oberts a 130º, a una altura de 16 metres i està cobert amb una coberta cònica.
Les pintures de l’interior són obra de l’insigne artista Maria Röesset, que també va tallar la imatge de la Mare de Déu que presideix l’altar major.
|
|
Jacinto Hihueras Montes és l’autor del relleu de la portada principal, així com de d’altres escultures situades a l’interior de l’església.
|