Ermita de Sant Blai de l'Aleixar

L’ermita de Sant Blai, situada en una petita elevació als afores de l’Aleixar,  fou refeta al segle XVIII després d'enderrocar la primitiva església romànica. Uns cairons de fusta policromada en revelen el seu origen medieval i pel que fa a documentació, el document més antic que en fa esment és el testament  de  de Guillem Tost d’Aleixar que es remunta a l’any 1341.

Altres documents que fan esment d’aquesta ermita són dels anys 1501, informant que estava mancada de llum i ornaments i a Tarragona s'autoritzava la petició d'almoines per poder dotar-la d'aquests elements; 1655, amb la creació per part del pagès Pere Alberich d’un censal a favor de l'ermita de Sant Blai; o de l’any 1678, referint-se a uns pagaments que la vila ha promès a l'ermità.

Durant la Guerra Civil l’ermita resultà força malmesa, havent-se d’emprendre un cop acabada la contesa la recuperació de l’interior del temple, reposant-ne primer de tot la imatge del sant. L’any 1945 es va dotar d'una mesa d’altar (obra encarregada a l'escultor Modest Gené per a la parroquial).  L’any 1953 s’hi celebraren festes solemnes per festejar la restauració de l’ermita. L’últim vintenni del segle XX encara s’hi portaren a terme tres obres, el 1981 es va refer la teulada,  el 1983 s’hi feu arribar el subministrament d'aigua i el 1997 es va enrajolar l’ermita amb pedra natural.

L’ermita de Sant Blai és un edifici d’una sola nau. L'altar major és d'estil gòtic modernista, presidit pel sant tutelar. Als murs laterals del presbiteri hi ha dos llenços grans del segle XVIII pintats a l'oli que representen les Ànimes, el de la dreta i Sant Antoni, el de l'esquerra. Aquest darrer va ser retocat el 1766 per Joan Albornà.  L’últim element a destacar són els dos vitralls, un  lluint una mitra i l'altra possiblement un bàcul.