Capella de la Santa Fímbria de la Túnica del Salvador de Sant Martí de l'Aleixar ***

El poble de l’Aleixar compte amb gran devoció la relíquia de la Santa Fímbria. Tenint en compte que la fímbria és la vora més baixa d’un vestit, segons la tradició la relíquia aleixarenca correspondria amb un fragment de la túnica de Crist que fou portada per un soldat de les croades de Terra Santa que caigué malalt a L'Aleixar i prometé que, en cas de guarir-se, deixaria tan preuat tresor a la vila, i així ocorregué.

Si bé, com en la majoria de relíquies, se li atribueix un origen medieval, la primera notícia referent a la relíquia es remunta al juliol de 1730 quan al llibre d’actes del Consell es prengué l’acord de donar les gràcies a la relíquia “per haver-nos aliviat de la aigua. Lo sentir de la Junta és de que es fassi festa ab cantòria y cobla y que sia lo diumenge”. Si fins aquell moment els aleixarencs s’havien encomanat a sant Blai o sant Antoni, a partir del segle XVIII sovint acudiren a la relíquia de la Santa Fímbria.

Al segle XVIII a la construcció del nou temple se li dedicà una capella, avui de la Mare de Déu dels Dolors, amb un retaule daurat el 1766, dedicat posteriorment a la Dolorosa quan al segle XIX es construí la nova capella dedicada a la Santa Fímbria. La generosa ornamentació que presenta seria fruit de l’agraïment dels aleixarencs per haver-los lliurat el 1752 d’una malaltia de “mala espèsia” com recull el llibre d’actes de l’Ajuntament.

Durant el segle XVIII, la santa Fímbria va esdevenir l'element sacre imprescindible en anys de secada, fent-se rogatives, novenes, i processons on es convidaven religiosos a fer el sermó. En el Llibre de Comptes de l'Orgue Parroquial, hi conta que entre les obligacions exigides a l'organista el 1737, aquest havia de tocar l'orgue per la Festivitat de la Santa Fímbria.

Consten al menys tres reliquiaris construïts els segle XVIII per a contenir la relíquia de la Santa Fímbria, un de 1730, que no s’ha conservat; un altre de 1768 fet per l’argenter Joan Baptista Ferrando per un valor de 163 lliures i 10 sous; i un tercer, de 1786, que ascendí a 409 lliures. Tant el segon com el tercer reliquiaris s’han conservat.

Les rogatives i novenes es continuaren fent durant el segle següent i així a finals del segle XIX es decidí construir la capella de la Santa Fímbria, ocupant part del terreny de l’antic cementiri. Es tracta d’una capella de planta poligonal coberta amb una cúpula coronada per un llanternó que deixa passar la llum.  Per la banda exterior, a cada costat de les finestres obertes al llanternó, hi ha unes grans volutes de pedra d’efecte decoratiu. A l’interior, la decoren uns medallons amb pintures que representen els atributs de la passió de Jesucrist, mentre que a les quatre cornises hi figuren pintats els quatre evangelistes.

A la capella hi trobem tres retaules: un de fusta flanquejat per altres dos de guix, pintats amb tons verdosos i daurats imitant jaspis. També utilitzen la mateixa tècnica decorativa les quatre fornícules que envolten la capella amb les al·legories de la Fe, l’Esperança, la Caritat i les Bones obres. Darrere del retaule principal hi ha un cambril decorat amb estuc de guix, al qual s’accedeix per dues escales situades als laterals de l’altar; on s’exposa el reliquiari el dia 13 de juny, festa de la Santíssima Trinitat i de la Santa Fímbria, i resta tancat per unes portes decorades la resta de dies. A la part més alta del retaule central hi ha un relleu de la Santíssima Trinitat en guix policromat, obra de l’escultor reusenc Modest Gené i Roig, fet el 1951; i a sota, en un medalló, hi figura l’any 1900, data que es correspondria amb la realització de la part decorativa del retaule. La capella resta tancada per unes portes de reixa de ferro forjat. Un altre element de la capella és el salamó o làmpada d’aranya, estrenat per la festa de la Santíssima Trinitat de 1897. Trinitat. Modernament, l’any 1968, s’estrenaren els bancs; també s’enrajolà dignament la capella i es disposà una petita mesa separada del retaule per celebrar-hi missa els dies feiners.