El castell de Rubió formava part dels punts més avançats que delimitaven la frontera per la banda del comtat d’Osona. Al procedir-se a restaurar l’església de santa Maria, els treballs de recerca arqueològica posaren al descobert un conjunt de sitges destinades a emmagatzemar cereals que palesaven l’ocupació del lloc a finals del segle X i la primera meitat del segle XI, època en què la primitiva fortificació va patir un incendi, probablement a causa la ràtzia d’Almansur. Això no obstant, no és fins el 1069 quan trobem documentalment citat el castell. De jurisdicció reial. |
En foren castlans primer els Rubió: un document del 1198 esmenta Pere Bertran de Rubió com a castlà del castell; després el castell passà als Castellolí segons consta en un document del 1317. El 1380 Bernat de Boixadors comprà el castell i el seu “imperi” al rei Pere III el Cerimoniós; aquesta família mantindria el senyoriu fins a la fi de l’Antic Règim. De la fortificació tan sols en resten en estat ruïnós una torre circular del segle XI i uns murs perimetrals que podrien ser dels segles XII i XIII, més ben treballats. |