Refugi de l'aeròdrom de la guerra civil del Vesper de la Gloriosa a Pacs del Penedès***

El territori del Penedès es va convertir des de finals de l' any 1937 i fins a principis de 1939 en un centre neuràlgic d'operacions de l'aviació de caça republicana ja que va comptar amb un total de quatre aeròdroms (Santa Margarida i els Monjos, Sabanell-Torrelavit, Pacs-Vilobí a l'Alt Penedès i a Santa Oliva, al Baix Penedès), situats en un territori proper i en un radi de 10 km, la qual cosa va provocar que aquests camps d' aviació fossin coneguts com el Vesper de la Gloriosa perquè el soroll dels avions quan s’enlairaven i aterraven en aquests aeròdroms, recordava un eixam de vespes i perquè la Gloriosa era el nom amb què es coneixia l'aviació republicana.

El camp de Pacs del Penedès (erròniament anomenat de Vilafranca) estava situat entre els termes municipals de Pacs del Penedès i Vilobí del Penedès. La seva construcció, realitzada entre els mesos de maig i juny de 1938, va ser d'una única pista en forma rectangular, paral·lel al camí entre els pobles de Pacs i Vilobí, el nucli de Vallformosa de Vilobí i amb les muntanyes de Sant Pau i Sant Jaume.

A la masia de Can Mayol es va construir un gran refugi antiaeri amb capacitat per a 120 persones, construït amb ciment i maó amb volta de canó, comptava amb dues boques d'accés on s'accedia a 3 habitacions després de baixar 8 metres. Als voltants de Can Mayol es van situar tots els elements del parc mòbil de l'aeròdrom com els cotxes, els camions de posada en marxa, el camió cisterna, l'ambulància ... i un espai d'alarma reutilitzant la campana de l'església parroquial de Sant Genís de Pacs.

L' activitat de l' aviació republicana a aquest aeròdrom va ser efectiva a partir del mes d' agost de 1938 fins al mes de gener de 1939. Durant aquest temps van fer estada la 7a esquadrilla del Grup 21 de Mosques (caces soviètics Polikàrpov I-16), que va ser la que més temps va estar ja que es va constituir en aquest camp. També es van estacionar la 4a esquadrilla del Grup 21 de Super Mosques (caces soviètics Il-16) i durant alguns períodes de temps concrets la 2a i 3a esquadrilla del Grup 26 de Xatos (caces soviètics Polikàrpov I-15).