Santuari de la Mare de Déu del Puig ***

El santuari de la Mare de Déu del Puig de Meià o Sant Cristòfol del Puig de Meià és una església al cim del turó sobre el poble de Vilanova de Meià, on es conserven les restes del castell de Meià i d'altres construccions alt-medievals situades al planell que forma el cim. L'antiga advocació era de Sant Cristòfol, però pel fet que s'hi venerava una imatge de la Mare de Déu, se l'anomena el santuari de la Mare de Déu del Puig. La imatge fou traslladada a la parròquia de Sant Salvador de Vilanova.

Era inicialment la parroquial de tot el terme del castell de Meià, funcions que  mantingué fins al segle XII, quan s'edificà la nova església de Sant Salvador, convertint-se aleshores en simple santuari. Possiblement es construí al segle IX, si és certa la inscripció que Roig i Jalpí diu haver vist en una làpida sobre el portal d'entrada, que deia «Any del Senyor 815. En nom de Crist la present església fou feta».

Presenta una sola nau de planta rectangular coberta amb volta de canó reforçada per cinc arcs torals que arrenquen de pilars rectangulars amb impostes amb decoració incisa, reaprofitades d'estructures anteriors. La nau és capçada a llevant per un gran absis semicircular de perfil ultrapassat més ample que la nau a la qual s'obre mitjançant un dels arcs torals que arrenca de dos grans permòdols de perfil graonat.

La porta d'entrada, que s’obre a la façana sud, és d'arc de mig punt amb dovelles llises. Al mateix mur també s'observa una porta paredada feta amb arc de mig punt. Simètrica a aquesta, en la façana nord, n'hi ha una altra també d'arc de mig punt, més petita. Al mur de ponent s'obre una petita finestra cruciforme i a la façana sud n'hi ha tres de doble esqueixada.

Les façanes no són decorades llevat el sector sud de la façana absidal on hi ha un ràfec bisellat. Al capdamunt del mur de ponent hi ha un campanar d'espadanya que es recolza perpendicularment a la teulada.

L’aparell de carreuó, ben escairat, sense polir i disposat en filades uniformes utilitzat en el sector de ponent, contrasta amb el sector de llevant de la façana sud, format per lloses i blocs de pedra sense treballar, molt més irregular. A l'est del mur nord hi ha restes d'unes filades en «opus spicatum». L'absis està fet de carreu petit ben escairat.

L'estat de l'estructures permet de suposar fins a tres fases constructives i sembla raonable establir que l'absis i l'est del mur nord correspondrien a fases anteriors al segle XI; la meitat de llevant del mur sud seria del segle XI i s'hauria de datar la part de ponent i l'estructura interior de la nau, a la fi del segle XI o principi del segle XII, fase en que s'aprofitarien els elements esculpits de les impostes dels edificis anteriors.