Nucli històric de Vilanova de Meià ***
| ||||||
PODEU VISITAR-LO VIRTUALMENT EN 360º
Vilanova de Meià té un ric nucli històric fruit de les moltes vicissituds històriques que ha viscut al llarg dels segles des de la seva fundació a cavall entre finals del segle XI i començament del XII. Diferents elements que trobarem en el nostre circuit deixen palès el seu passat.
| ||||||
La vila closa de Vilanova de Meià va créixer al voltant del castell de la Mota i de l'església de Sant Salvador. Estava tancada pels portals d'Ajós, el de la Font de Caps, el de Ratera, a més del portalet de la Creu, el més primitiu, que estava a l'extrem del carrer del Forn.
| ||||||
| ||||||
|
El conjunt de portal i voltes està ubicat al nucli antic de Vilanova de Meià, poble situat als peus de la serra del Montsec. Es tracta d'edificacions entre mitgeres (portal) o bé adossat a habitatges (voltes) en una de les places principals de la vila.
| ||||||
| ||||||
|
En el cas del portal, es tracta d'una clàssica obra popular de dos arcs apuntats adovellats successius separats per 3 metres, formant un petit túnel. El segon s'hauria construït possiblement en ampliar-se l'habitatge superior, per tal de subjectar-lo, tot i que ambdós són molt homogenis.
| ||||||
Pel carrer del Migdia s'observen notables exemples d'arcs actualment inserits en habitatges, generalment es tracta d'arcs adovellats de mig punt, alguns amb escuts i dates del segle XVIII.
| ||||||
| ||||||
|
Presenten exteriorment aparell de carreus regulars en tot l'adovellat mentre que la resta de les parets estan arrebossades, a diferència dels murs de les cases que es troben a l'interior del portal fabricats en carreus irregulars lligats amb fang i arrebossats (amb ciment modern).
| ||||||
| ||||||
|
Diferents escuts gravats en algunes llindes de les cases així com el nom dels seus propietaris i dates de construcció són petits elements que trobem escampats pels seus carrers i que ens parlen moltes vegades de moments històrics importants a la població que es reflecteixen a les façanes dels seus habitatges.
| ||||||
| ||||||
|
De la Creu de terme de la plaça de la Creu no se'n coneixen dades històriques, no obstant, el tipus de capitell i la seva ornamentació i temàtica senyalen un origen probablement gòtic. La restauració dels trams i el fust és recent. Sembla ser que la creu no havia estat sempre al mateix lloc i de fet, va ser reposada al lloc actual després que es trenqués el fust. Sens dubte, la localització de la creu de terme en una plaça del centre del poble no és el més habitual per aquest tipus d'element.
| ||||||
| ||||||
|
Compta amb un basament circular de pedra calcària. La peça basal del fust està decorada amb motius circulars i geomètrics. El cos del fust és de pedra més groga i d'aparença diferent al bloc de basament. És octogonal i mesura uns 220 centímetres, tot i que en diferents trams ha estat refeta mitjançant ciment modern. El tram immediat al capitell de la creu ha estat refet modernament. El capitell de la creu, tot i que molt erosionat pel pas del temps, presenta una rica decoració a base de figures humanes esculpides en escenes probablement bíbliques segmentades per teòriques columnes a mode de lesenes. Per sobre del capitell hi ha la creu, de ferro forjat, més moderna que el capitell i el basament, amb motius florals (trèvols) a cada punta i a la juntura dels dos eixos. Per altra banda també presenta una ornamentació de quatre espirals a cada lòbul de la creu.
| ||||||
El poble de Vilanova de Meià és un excel·lent mirador sobre la Serra del Montsec. Val la pena prendre’s un respir i gaudir des d’aquí d’unes magnífiques vistes.
| ||||||
| ||||||
| ||||||
| ||||||
|
La Plaça Major és una plaça de planta polièdrica irregular. En determinat moment es pavimentà amb formigó i és força plana. La voregen tot d'edificis entre mitgeres de planta baixa i de dos a quatre pisos d'alçada. Uns tenen porxades d'arc de mig punt; d'altres, un portal de pas d'arc rebaixat o bé pòrtics rectes. Els elements de pedra vista com ara contraforts, dovelles, pilars, balconades o bancs abunden força. En general, però, es reserva a les zones destacades; la resta de les façanes estan arrebossades. Poden haver-hi també alguns elements de fusta.
| ||||||
| ||||||
|
A la plaça Major, hi ha diversos grups d'arcades que es poden diferenciar per la seva tipologia/morfologia i possiblement d'èpoques diferents. Un primer grup, a l'oest, forma un passadís cap al carrer de Ponent, dos arcs adovellats escarsers en angle recte i units en un contrafort. Ja al tram central de la plaça hi ha tres arcs a la banda nord, dos d'ells adovellats de mig punt i el tercer un arc apuntat equilàter. En l'edifici suportat per aquests darrers tres arcs hi ha una petita placa on indica la data "1770".
| ||||||
| ||||||
|
En un pati privat obert cap al carrer de la Font, s'hi observen novament dos arcs en pitjor estat de conservació, de tipus apuntat. Aquests darrers arcs, separats uns 30 metres dels primers indicarien que la plaça Major hauria estat totalment porticada abans de la construcció de les cases actuals (en un moment no determinat). Pel que fa l'evolució arquitectònica, probablement els dos arcs de ponent siguin arquitectònicament anteriors i per l'aparell probablement medievals tardans. La resta poden relacionar-se amb la data que s'ha especificat anteriorment, vers el segle XVIII.
| ||||||
La Font de Caps, amb dos brocal desigual que ragen sobre una pica rectangular presenta unes característiques neoclàssiques, remarcades per les pilastres als extrems del mur i el coronament del seu timpà triangular, sobre una motllura en forma de cornisa que tanca l’entaulament.
|
Monument a la dona perdiuaire El monument a la dona perdiuaire ens recorda els orígens de la Fira de la Perdiu. La fira de la perdiu és una de les fires més antigues que es coneixen de Catalunya i d’aquesta zona. Està documentada des de la segona meitat del segle XIV, concretament l’any 1374. En aquell temps, Vilanova era una vila del rei Pere Cerimoniós i li va concedir al poble dues fires: la fira de Sant Martí i la fira de Santa Llúcia, [...] antigament les fires i els mercats no es feien si no era per privilegi reial. [...] Quatre anys després que el rei atorgués la fira a Vilanova es va fer un cens a Catalunya, i aquí hi havia 99 focs, 99 cases habitades que pagaven impostos i a Meià encara existien 6 cases. Penseu que a Agramunt només n’hi havia 70 i a Artesa no arribaven a la vintena, era un poble petit com Gàrzola.
| ||||
| ||||
|
Antigament hi havia gent del poble i de fora que a l’època de segar agafaven perdiuetes de les llocades que voltaven pel rostoll, llavors caçaven llangostos i les criaven per portar-les a vendre a la Fira de Sant Martí. Això ho feia la canalla, jo de petit ho havia fet. La canalla ens hi entreteníem a buscar perdius. Ho pagaven bé. Però també hi havia gent que s’hi dedicava, era un ofici, una manera de guanyar-se la vida. Als pobles de la Vall de Barcedana algunes dones n’agafaven moltes, tantes que les criaven com si fossin pollets... fins i tot les treien a pasturar, en tenien grans ramats i eren ben manses. El dia de la fira o més ben dit, a la vigília de sant Martí les baixaven a peu pel Pas Nou amb les típiques gàbies còniques i tota la canalla les anaven a rebre. Tot el segle XIX encara baixaven. El mercat de la perdiu a la plaça de la Creu començava quan arribaven les perdiuaires.”
| ||||
La Fira de la Perdiu va rebre una empenta grossa l’any 1984 quan President de la Generalitat, Jordi Pujol, va inaugurar el monument a la dona perdiuaire a la plaça de la Creu, el lloc on tradicionalment es celebrava el mercat de la perdiu. A partir d’aquest moment la Fira de Sant Martí passà a anomenar-se Fira de la Perdiu. L’escultura, en pedra, plasma la figura d’una d’aquelles perdiuaires que baixaven a fira, amb una gàbia cònica a cada mà.
| ||||
| ||||
|
Textos extrets de l’entrevista a Ramon Bernaus a “Surtdecasa.cat” (28/6/2023)
|
