Església parroquial de Sant Salvador de Vilanova de Meià ***

L’església parroquial de Sant Salvador de Vilanova de Meià s’emplaça a la part alta del nucli antic de Vilanova, als peus del puig de Meià, a la serra del Montsec. L'edifici actual és una construcció romànica, probablement del segle XIII, modificada a les darreries de l'època medieval i ampliada en època moderna.

A l'inici, fou probablement sufragània de l'església de la Mare de Déu del Puig de Meià, fins que a la segona meitat del segle XII els senyors del castell de Meià construïren una nova població a la vall i establiren l'església de Sant Salvador, que assumiria les funcions parroquials de Sant Cristòfol, depenent del monestir de Santa Maria de Meià.

El 1315 consta entre les parròquies del monestir de Santa Maria de Meià que visità el delegat de l'arquebisbe de Tarragona. L'any 1598 s’hi reuní el sínode del priorat. El 1716, es produí un conflicte jurisdiccional entre el bisbe d'Urgell, que volia administrar el sagrament de la confirmació i el prior de Santa Maria de Meià no li ho permeté. El bisbe administrà el sagrament a la plaça de la vila, perquè trobà l'església tancada. Actualment, Sant Salvador continua tenint culte com a parròquia de Vilanova de Meià.

Es tracta d'un edifici d'una nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, reforçada per tres arcs torals (un dels quals forma l'obertura de l'absis), també de perfil apuntat, que arrenquen de senzills capitells semi-cònics. La volta arrenca d'una imposta que a l'extrem sud conserva la decoració en forma de puntes de diamant. A l'absis, es manifesta el canvi estilístic entre el darrer llenguatge romànic i les primeres manifestacions de les noves formes gòtiques, a cavall dels segles XII i XIV. És de planta semicircular, i es troba en un nivell superior al de la nau. Al seu interior, sis parells de columnes adossades disposades en dos pisos sostenen els nervis que, alhora, suporten de forma radial la volta de creueria que el cobreix. En el primer nivell de columnes, s'hi obren tres finestres de doble esqueixada. En el segon nivell, s'hi obre una finestra central amb arc apuntat i un ull de bou.

A la façana sud, hi ha un campanar d'espadanya de dos nivells amb dos ulls cadascú. El superior correspon a una reforma en època barroca, probablement coetània de les dues capelles cupulades adossades a la capçalera que formen una mena de transsepte, datades als segles XVII-XVIII.

La porta original, adovellada, és oberta al mur de migdia i està emmarcada per dues arquivoltes d'arc rodó sostingudes per quatre columnes, que presenten els capitells decorats amb motius geomètrics i vegetals. Construcció que s'aparta dels models clàssics de portalades romàniques.

La porta principal s'obre, però, a la façana de ponent. Presenta una extraordinària decoració escultòrica gòtica, emmarcada per sis arquivoltes ogivals i decorada amb calats i traceries. Sembla que no respon a un procés de reforma sinó a una part més de l'obra de l'església, com la resolució absidal.

Les façanes són llises i sense ornamentació i l’aparell, de carreus de pedra sorrenca escairats, és molt uniforme en tota l'obra llevat de les ampliacions i reformes. Hi són presents les marques de picapedrer a les parts construïdes amb formes gòtiques, especialment a l'absis, on també es conserven vestigis del rejuntat original, amb juntes molt fines encintades i pintades de vermell.

En conjunt, l'església de Sant Salvador de Vilanova de Meià és una construcció excepcional on es manifesta clarament l'esgotament de les formes de l'arquitectura del segle XIII, vinculades a l'escola de Lleida i l'aparició de les estructures gòtiques, que se superposen sense solució de continuïtat a les formes romàniques