Serra del Montsec a Vilanova de Meià ***

La Serra del Montsec és la serralada més meridional del Prepirineu català, i s'estén d'est a oest per les comarques de la Noguera, el Pallars Jussà i la Baixa Ribagorça. L'etimologia de Montsec prové del llatí 'montem sectum' i fa referència a la verticalitat del Montsec, traduint-se per muntanya seccionada o muntanya tallada. La Serra del Montsec està formada per una sèrie de serres calcàries de més de 40 km de llargada i 18.696 hectàrees repartides entre aquestes tres comarques. El Montsec constitueix el límit nord de l'actual comarca de la Noguera i s'estén al llarg dels termes municipals d'Àger, Camarasa, Vilanova de Meià i Artesa de Segre. A la mateixa comarca es coneix com els Aspres del Montsec (o els Aspres d'Urgell) la zona de transició entre el Montsec i la Plana d'Urgell, al voltant de Balaguer.

L'empenta i la força erosiva dels rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana han aconseguit dibuixar i perfilar els espectaculars congostos de Mont-rebei i de Terradets, que, alhora, divideixen la serra en tres sectors: d'oest a est, el Montsec d'Estall (o Montsec de Benavarri), el Montsec d'Ares i el Montsec de Rúbies (o Montsec de Meià).

A grans trets, trobem al Montsec dos tipus de vegetació: al sud i a les solanes, s'estableix la vegetació de caràcter mediterrani, mentre que al nord i a les obagues predomina la de caràcter eurosiberià submediterrani. Gran part dels boscos han estat malmesos per les conseqüències de l'antic carboneig i l'ocupació agrícola.

Al sector meridional l'arbre dominant és l'alzina carrasca. Als terraprims i solells abruptes, s'hi estenen les màquies. També hi trobem les garrigues i brolles, que presenten la major part de les plantes aromàtiques típiques de la mediterrània. Al nord, per sota dels 1.000 metres, trobem el bosc de roure valencià i pinedes (pi blanc i pinassa), amb sotabosc d’arbusts. Per sobre dels 1.000 metres el bosc que hi domina és el de roure martinenc amb boix. Per damunt dels 1.400 metres ja no hi ha arbreda i hi domina el boix, el ginebrer i la savina.

La diversitat de paisatges permet la presència de nombrosos biòtops amb una gran riquesa faunística. La serra del Montsec presenta un poblament faunístic de gran interès, atesa la interacció entre els components mediterranis, predominants, i els eurosiberians. Hi conviuen, per exemple, espècies com la fagina (Genetta genetta), de caràcter mediterrani, i la marta (Martes martes), de caràcter eurosiberià. Les comunitats de predadors (carnívors i rapinyaires) hi són molt ben representades i l’abundància de cingleres permeten el desenvolupament d'una notable fauna cavernícola (ratpenats i fauna invertebrada).

L'Espai d'Interès Natural Serra del Montsec és un espai natural de les comarques de la Noguera i del Pallars Jussà. Ocupa la major part de la Serra del Montsec, però en deixa fora l'extrem oriental, pertanyent a Artesa de Segre. De les seves 18.503,15 ha. d'extensió, 8.650,84 són a la comarca de la Noguera (3.265,89 de Vilanova de Meià.

L'espai natural de la Serra del Montsec és la unitat prepirinenca central, i en especial de les serres exteriors, que presenta una major diversitat i representativitat dels paisatges d'aquest territori. Els elements dels seus sistemes naturals -geològics, flora, fauna-, en determinen un conjunt de notable interès i de gran singularitat dins de Catalunya.

La serra del Montsec presenta, doncs, la particularitat de constituir una barrera natural entre la Conca de Tremp i les serres interiors del Prepirineu central, i els primers contraforts que s'obren a la Depressió central. En realitat, constitueix un espai de transició entre el caràcter pirinenc i prepirinenc al nord, i el mediterrani continental al sud.