Església parroquial de Santa Coloma i sagrera de Centelles ***
| ||||||
PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º | ||||||
L’església parroquial de Santa Coloma de Centelles apareix documentada per primera vegada en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí del Congost del 5 d’agost de 898, on consta que tretze vilars depenien de l’església de Santa Coloma, fet que significa una existència de l’església anterior a aquesta data i una organització notable. Malgrat, doncs, un origen de la parròquia que es remunta –com a mínim– al segle IX, el cos principal de l’actual església, atès que es conservaren dempeus el campanar i la capella Fonda (dedicada a la Dolorosa) bastits a finals del segle XVII, es construí entre 1704 i 1711.
| ||||||
| ||||||
|
La primera pedra del nou edifici es col·locà l’1 de maig de 1704 en presència del comte de Centelles i de tota la vila. Durant els anys següents es va enderrocar l’església vella i es van posar els fonaments de l’edifici actual. Mentrestant, s’habilità la capella de Jesús com a església parroquial interina, per la qual cosa s’hi afegí una sagristia.
| ||||||
La construcció barroca del segle XVIII conservà alguns elements de l’antiga església datats a les acaballes del segle XVII, com el campanar i la capella de l’Assumpció, actualment coneguda com a capella del Santíssim o capella Fonda, que no foren enderrocats. I també alguns carreus i altres elements constructius de l’església anterior es reutilitzaren per construir les parets de l’església actual. Aquests elements es poden observar, sobretot, a la paret del migdia, on s’ubica l’anomenat Portal Xic o entrada lateral del temple, que podria haver estat la principal del temple anterior.
| ||||||
A partir de 1707 i fins a la seva finalització, es va fer càrrec de la construcció de l’església el mestre de cases Francesc Maria Fortino. En el contracte s’estipulava que havia de cobrar 12 sous cada dia treballat i que comptava amb un equip format per quatre paletes que cobrarien 8 sous per jornal, llevat del fadrí major que en cobraria 10, i una quantitat addicional de 50 lliures anuals en funció dels dies de feina perduts.
| ||||||
| ||||||
|
Es tracta d’un edifici religiós de grans dimensions, de planta rectangular. A la façana de l'entrada hi ha una gran portalada amb profusió de pedra treballada amb motius geomètrics, amb una capelleta al damunt amb una imatge de santa Coloma. La façana està rematada per unes formes corbes i rectilínies que es conjuguen en perfecta harmonia. A la façana dreta hi ha el campanar, de gran alçada i visible a tota la contrada. A la façana esquerra hi ha un portal de pedra treballada amb motius florals d'estil barroc.
| ||||||
L'any 1920 va ser objecte d'una important reforma a càrrec de l'arquitecte modernista Manuel Joaquim Raspall. Fou restaurada amb un estil totalment oposat a l'originari, en què predominaven les formes i els dibuixos geomètrics, lluny del primer estil o idea barroca. Durant la guerra civil perdé tots els seus retaules.
| ||||||
La població o vila de Centelles comptava només amb 34 famílies l'any 1515, però el segle XVI fou el segle d'or de la vila, amb un creixement que perduraria fins als temps moderns. El creixement de la vila es va fer amb gent vinguda dels masos i amb una forta immigració des d'Occitània. Així al voltant de l’església parroquial l’urbanisme anà engolint l’espai de l’antiga sagrera i s’anaren configurant una sèrie de carrers que per la seva posició al nucli de la població van ser punt al punt de mira per a la construcció de destacades arquitectures com la de Cal Esteve a la Plaça Vella.
| ||||||
L’element més remarcable d’aquesta casa està situat a la façana principal i és un portal rodó dovellat amb pedra molt erosionada però que conserva encara un escudet a la dovella central datat del 1565. A sobre hi ha tres finestres, també de pedra treballada i ampits. Una reforma posterior ha modificat l'edifici en dos cossos, un més elevat acabat amb una eixida.
| ||||||
La Rectoria és una edificació que comunica amb la part posterior de l'església parroquial formant una volta d'arc rebaixat de totxana que conforma un passadís. A la façana principal cal remarcar un portal adovellat amb la inscripció "AVE MARIA PURÍSIMA", en la part superior hi ha una finestra i un balcó de pedra treballada. Al segon pis hi ha una eixida i dos finestrals d’arc rebaixat.
| ||||||
| ||||||
|
Cal Xicorrei, conegut popularment com a Can Pratmarsó és un casal de grans dimensions, de planta baixa i dos pisos. L'edificació d'aquest gran casal no és un fenomen aïllat sinó que respon a un procés urbanístic que s'estén entre el final del segle XIX i el començament del XX, en què les cases residencials de famílies ben acomodades es van situar al voltant del nucli antic.
| ||||||
Cal destacar-ne dos grans portals a la planta baixa, treballats amb pedra. Un és datat l'any 1881. Presenta també cinc finestrals amb reixa. Damunt cada portal i finestral hi ha balcons amb ferro forjat i, superposats a aquests, en el segon pis, hi ha cinc finestres. Totes les cantoneres són de carreus de pedra treballada. La disposició de les obertures és molt uniforme. A la façana lateral dreta hi ha annexionada una tribuna amb funcions d'eixida.
| ||||||
Del conjunt destaca la gran portalada amb arc rebaixat i un escut a la dovella central, amb la dovella datada el 1922. Al brancal dret també hi ha un escut de Catalunya. En aquesta portalada hi ha unes portes de ferro forjat amb motius circulars. Al costat, i amb base de pedres irregulars, hi ha una reixa de ferro forjat d'uns 70 cm amb diferents pronunciacions de ferro forjat treballat.
| ||||||
| ||||||
|
La tanca exterior dels jardins, situada a l'altre costat de la riera que discorre per dins la finca, amb façana al passeig de Centelles, està formada per una reixa i un portal modernistes realitzats per Joaquim Raspall quan va urbanitzar la zona del Passeig (1922). La part posterior de la casa està unida amb la zona enjardinada mitjançant un pont interior de petites dimensions que permet la sortida al carrer de Jesús i al Passeig, tot salvant el petit rierol que hi passa. A banda i banda hi ha dues estructures rectangulars de pedra escapçada molt ben disposada que formen els portants del pont. Unint aquests portants i formant-ne la base, hi ha una estructura rebaixada de pedra treballada. Unes reixes de ferro forjat formen els laterals en forma de baranes.
| ||||||
El carrer Sant Antoni és un altre d’aquests carrers nascuts per la necessitat urbanística del segle XVI. Són exemples d’habitatges construïts a questa època els dels números 9, 12 i 14 d’aquest carrer i en especial la Casa núm. 1 amb un gran portal format adovellat, la part superior del qual està formada per onze dovelles i a la central hi ha esculpit un escut amb la següent inscripció: "BERNAT IUJOL 1574". A sobre el portal hi ha una finestra de pedra treballada i desaigües.
|
