Cases d'estiueig modernistes i noucentistes als carrers d'Anselm Clavé i marquès de Peñaplata a Centelles
Centelles va ser, des de finals del segle XIX, una destinació privilegiada d'estiueig. La frescor del seu clima i les modernes comunicacions -la carretera de Ribes a mitjan segle XIX i, sobretot el tren l'any 1875- van propiciar la construcció de residències estiuenques. Algunes d'aquestes cases van ser obra de reputats arquitectes, com Manuel J. Raspall (1877-1937).
| ||||||
L’any 1907 Manuel Joaquim Raspall projectà l’edifici que fa cantonada de Can Cabalé coneguda també el nom de Casa Farrerons Falgueras. Es tractava d’una casa de planta baixa i un pis amb coberta d’ampli voladís sobre embigat de fusta.
| ||||||
| ||||||
|
Quan al segle XXI va ser ampliada amb un segon pis es va mantenir intacta la seva façana i l’embigat del voladís de la teulada original passà a formar part d’una mena de cornisa que separa la construcció original de l’afegit posterior.
| ||||||
| ||||||
|
A la planta baixa cal ressaltar la composició del finestral, decorat amb mosaics típicament modernistes de temàtica vegetal i floral.
| ||||||
El Centre Parroquial és testimoni de les primeres societats d'esbarjo de la industrialització moderna que es va expandir a finals del segle XIX a les ciutats i pobles amb tradició industrial. La façana antigament era totalment simètrica, amb tres obertures al pis superior, porta central i finestres i igualment a la planta baixa. Els anys 30 es va construir un annex que va fer perdre la composició simètrica. Les escales són de volta catalana amb tres espais de descans i unides en el primer pis. Destaquen les motllures que emmarquen portes i finestres, així com les baranes de ferro forjat i el llum d'estil noucentista.
| ||||||
La Societat Coral la Violeta és un edifici de notables dimensions i de sales molt espaioses. Actualment l'interior ha estat reformat i adequat a la funció de bar. El més destacable és la façana principal. La base està formada per pedres treballades de forma rectangular. Hi ha també tres finestres de base obliqua de guix i pedra superposada de considerable alçada.
| ||||||
La part superior fa dos pisos, amb la part central més elevada i sostenen els acabats 12 ampits de guix. Al frontó d'aquesta part central hi ha un dibuix amb l'escut de la societat i a sobre, amb ferro forjat i pedra, hi ha una lira. Malgrat mantenir el seu caràcter de societat recreativa, actualment està molt lluny de les seves primeres èpoques en què es dedicava específicament al cant coral.
| ||||||
| ||||||
|
Com a vila amb tradició al moviment associatiu i al cant coral que impulsà Josep Anselm Clavé, Centelles li dedicà un dels nombrosos monuments a Clavé que hi ha escampats arreu del nostre país. Es tracta d’una escultura del seu bust en pedra damunt d'un pilar. Pel darrera hi ha gravada una lira darrera de la qual hi ha unes fulles de llorer.
| ||||||
| ||||||
| ||||||
A la mateixa època, Centelles es desvetllava com una vila industrial, activitat que va deixar valuoses empremtes arquitectòniques. El modernisme i el noucentisme van caracteritzar diferents edificis de la vila de Centelles entre els quals es compta amb exemples destacats als carrers Marquès de Peñaplata i d’Anselm Clavé, encara que trobem també exemples en d’altres punts del seu urbanisme.
| ||||||
| ||||||
| ||||||
| ||||||
