Carrer Jesús a Centelles
El carrer Jesús respon a l’urbanisme del segle XVIII en què les edificacions se situaren fora del nucli antic, dibuixant així nous carrers. Si el 1553 Centelles tenia 20 de les 68 famílies que es dedicaven a la parairia i a l’art tèxtil, aquesta proporció augmentà als segles següents i portà a la creació d’un gremi que funcionava com a tal el 1626 i que renovà les seves ordinacions diverses vegades fins el 1770. Aquest fet provocà que la població de Centelles anés creixent progressivament al llarg dels segles XVII i XVIII, fins arribar a superar de bon tros el miler d’habitants el 1787.
| |||||||||
La Casa Gaudí-Safores, també coneguda com a Can Gaudí o la Casa Oller, era la casa d'estiueig del baró d'Oller. La construcció actual respon a la reforma portada a terme el 1917 de l’edifici original de 1796, tal com indica el llindar de la porta actual. L’arquitecte Manuel Raspall introduí el modernisme a l’edifici i tots els marcs de les finestres i dels balcons tenen el mateix dibuix. S'hi va construir un cos nou a la part posterior i es va elevar l'alçada de l'habitatge precedent.
| |||||||||
| |||||||||
|
És una casa de dimensions notables, de planta baixa i dos pisos i coberta amb teulada a dues aigües amb aiguavés a la façana principal. Cal destacar-ne la quantitat d'obertures en forma de finestres i balconades que tenen profusió de treballs de ferro forjat. A la façana principal i a la planta baixa, a imitació de pedra treballada, hi trobem esculpits abundants medallons.
| |||||||||
| |||||||||
|
El jardí, ubicat a la part esquerra de la casa i situat de forma elevada, dona al primer pis de la casa i segueix el caràcter noucentista de casa senyorial amb jardí; hi va ser afegit després de la reforma.
| |||||||||
| |||||||||
|
La casa tenia motor propi per fer electricitat i un dels primers telèfons particulars de Centelles.
| |||||||||
Can Moixó, també anomenada Casa Joan o Josep Pujalt, és un edifici que compta amb una portalada de notables dimensions. Dues pedres fan de base i sobresurten cap a dins. Als laterals les pedres es disposen de manera desigual.
| |||||||||
| |||||||||
|
A la part superior, una gran llinda porta la següent inscripció: "IOAN PUJALT IOSEPH PV / JALT ANNO 1709" i dos petits motius florals. La cantonera de les pedres laterals fa un tall vertical rectilini.
| |||||||||
La primera cita de la capella de Santa Maria Jesús es remunta al 26 de juny de l'any 1539 en un testament fet per Na Marçona. La seva edificació anà a càrrec de la casa del barons de Centelles. La façana principal és l'única part de l'església que ha conservat la seva fisonomia originària.
| |||||||||
| |||||||||
|
Es tracta d’una construcció bastant asimètrica. Al frontis de l'esglesiola s'hi esculpí un escut que representa l'heràldica familiar dels Centelles-Canós. Inclou un portal de pedra treballada sostingut per dues columnes de figura geomètrica. Hi ha d'altres elements que es presenten, dins de l'estil gòtic, com a derivacions de les solucions romàniques: les dues finestres i el campanar.
| |||||||||
| |||||||||
|
L'any 1620 s'hi establí la Confraria del Ciri de Nostra Senyora de Jesús. També durant el segle XVII servia d'estudi, amb mestres convocats i escollits per oposicions. Vers l'any 1729 s'hi reunia el Consell general de la vila a la parròquia de Centelles.
| |||||||||
| |||||||||
L’expansió urbanística del segle XVIII compta amb múltiples testimonis en aquest carrer que en algun moment sembla ancorat en el passat. Així al núm 57 trobem Can Pedralba, datada del 1702, que seria la més antiga del carrer o al núm. 62 l’habitatge setcentista de Can Gallifa, datada el 1788.
| |||||||||
| |||||||||
Aquests habitatges conviuen amb d’altres de parets mitgeres de planta baixa amb botiga i dos pisos. Aquest tipus d’habitatge van ser construïdes de dues en dues. La planta baixa té només un accés i els dos pisos tenen una única finestra per banda. La coberta és de teula aràbiga a dos vessants.
| |||||||||
| |||||||||
La Casa Aguilar es tracta d'un casal de grans dimensions amb planta baixa i dos pisos, cobert amb teulada a quatre vessants. L'edifici principal presenta una gran uniformitat, amb quatre grans portals amb grans llindes de pedra treballada i portalons de fusta amb finestrons de ferro forjat a la planta baixa. Al primer pis els portals es corresponen amb quatre balcons, també de pedra treballada i en la seva art superior hi ha motius florals amb tècnica de buidat de guix. Els sortints de la teulada presenten permòdols de fusta i rajola.
|
