|
En just reconeixement, el 2010 s’inaugurà un monument a Ildefons Cerdà a l’entrada de la seva vila natal. Ildefons Cerdà fou un dels pocs teòrics que va poder fer realitat el seu projecte de ciutat ideal, materialitzat en la reforma urbanística de l’Eixample barceloní.
|
|
|
|
Aquest enginyer, nascut el 1815 a Centelles, es va haver d’enfrontar amb el seu pare, que volia que fes la carrera eclesiàstica. Durant tota la seva vida va tenir problemes familiars, de salut, d’incomprensió i d’impagaments que finalment el van dur a la ruïna. Però Cerdà, abans de ser enginyer cap al 1950, havia estat jurista, militar i també polític, arribant a president de la Diputació de Barcelona.
|
|
L’escultura gegantina, obra de l’artista Jordi Díez Fernández, establert a Centelles, es feta amb acer inoxidable. Presenta a Cerdà de forma naturalista i dinàmica, assenyalant amb un dit al cel i amb l’altre a terra, mentre fa una gran passa damunt una base de formes circulars, que evoquen el contacte entre l’ésser humà i les idees.
|
|
L’obra, de gran impacte visual, mereix una acurada observació per apreciar el virtuosisme amb què ha estat treballada, jugant amb els espais buits i plens amb gran mestria. Sorprèn l’aire altiu i una mica arrogant de la figura, que vagament recorda alguna escultura de Vladimir Lenin.
|
|
Segons l’autor, Jordi Díez, el conjunt mostra el moment precís de tot el que li passa pel cap a l’enginyer quan té la idea de planificar l’Eixample barceloní. La cúpula emergent damunt la qual es troba, vindria a significar la voràgine en què aquesta idea va néixer
|
|
|