Ermita de Sant Joan d'Almatret

Almatret - Monument víctimes del bombardeig 1938

“A Almatret, els avions també hi van llançar propaganda, uns fulletons que deien "En la España de Franco encontraréis paz, pan y perdón". Acte seguit, aquella España de Franco aterria i massacrava la població indefensa. Les bombes van ensorrar una dotzena de cases, com al carrer Major, la Bassa i el del Pou, un dels més afectats. Al carrer del Pou vivia, precisament, Francesc Caselles, que aquell migdia hi era amb la seva dona. Ella va quedar resguardada per unes vigues i uns canyissos del sostre, però ell va resultar malferit; moriria al cap de poques hores a l'hospital de Llardecans. Una altra víctima va ser Mateu Daban, fill de Seròs però casat a Almatret, a qui les bombes van enganxar a la plaça Hospital. També a la seva filla Leonor, de 28 anys, li va caure una bomba i va morir, tot i haver-se'n anat cap als afores, on pensava que estaria més segura.. Quan el Ramon Tarragó, de 54 anys, va sentir tocar les campanes, va decidir que no aniria al refugi, com sí que van fer la seva esposa (de la Fatarella, precisament) i filla, i es va resguardar davall de l'escala de casa. Res va servir per salvar-li la vida quan una bomba va ensorrar l'edifici.

Un dels casos més tràgics provocats per aquella España de la "paz, pan y perdón" va ser el de Magdalena Verdié i el seu fill Francesc Estop, de només sis mesos d'edat. Aquell 12 d'octubre es trobaven damunt de l'hort de l'Andreu i, quan van aparèixer els avions, la Magdalena es va refugiar amb el fill en braços a la soca d'un ametller, però una bomba va matar el nen i la va ferir greument a ella, que va perdre el coneixement. Va ser traslladada a Llardecans, on va tornar en si, però moriria poc després. També un altre nen, Miquel Vilà, de 7 anys, va perdre la vida en aquell atac aeri. Havia acabat de dinar i amb la seva mare van baixar a l'entrada de casa per amagar-se davall de l'escala, però els va enganxar una bomba. La mare va sobreviure, però ell va quedar molt malferit i moriria al cap de poc a l'hospital de Llardecans.

La Benita Alentorn tenia 10 anys. Aquell dia estava amb les amigues jugant al carrer i, a l'aparèixer els avions, va córrer cap a casa, però abans d'arribar-hi li va explotar una bomba a prop, que li va causar fortes ferides. Passat el bombardeig, va ser traslladada a Llardecans, però moria la matinada del dia 13. El Pau Aran estava a punt de fer 42 anys; era vidu i vivia amb la seva filla Victòria. Al sentir els avions, pare i filla van baixar a l'entrada de casa per resguardar-se al celler però, abans, el Pau va voler sortir a fora per veure cap on anaven els aparells i una bomba caiguda al carrer el va mal ferir. Al cap de poca estona va morir. D'entre les víctimes, una de les més grans va ser Francesc Arbonés, de 69 anys. Havia fet de jutge de pau i d'alcalde. Durant el bombardeig, mentre la família havia sortit cap al carrer Major, ell va quedar-se dins de casa, just on va caure una bomba, que li va ocasionar la mort. Quedar-se a casa, sortir al carrer, anar cap als afores… Ningú sabia on cauria una bomba, res era garantia de res, tot era una loteria macabra.”

Text extret de: Miquel Andreu, “80 anys del bombardeig sobre Almatret i Maials” (reportatge aparegut a l’edició digital de SomGarrigues el 18 d’octubre de 2018).