Mirador del Cingle de la Pena d'Almatret ***
| |
| |
Des del Mirador del Cingle de la Pena podrem gaudir d’una de les singulars vistes paisatgístiques amb que ens obsequia el municipi d’Almatret. Davant els nostres ulls podrem observar un ampli meandre de l’Ebre, a la cua del pantà de Riba-roja. Ens trobem en un dels punts dominants del municipi i aquesta posició feu que el lloc pregués un important protagonisme a la batalla de l’Ebre durant la Guerra Civil.
| |
| |
En aquest espai s’instal·là dins del marc dels Espais de Memòria una senyalització promoguda per l'Ajuntament per facilitar la interpretació de les restes bèl·liques de la zona, pertanyents a la línia fortificada del Cinca. El plafó posa ènfasi al paper d'Almatret dins la batalla de l'Ebre, l'únic municipi de les comarques de Ponent que hi va tenir un paper protagonista, així com alguns del seus protagonistes (biberons i veterans cordovesos, els germans de Ca l’Estrelat o els retrats de Josep Cañas) o fets destacats (el bombardeig del 12 d’octubre de 1938).
| |
| |
|
Inici de la batalla de l'Ebre El 25 de juliol de 1938 va començar un episodi crucial, cruent i llarg de la Guerra Civil, la Batalla de l'Ebre. El gruix principal de l'ofensiva republicana per recuperar terreny perdut es trobava a les comarques de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, però l'operació comptava també amb maniobres destacades en altres punts del riu, com és el cas d'Almatret. A partir del 19 de juliol les tropes encarregades de fer el pas del riu es començaren a apropar als punts assignats. L'operació - com admetia el propi coronel Juan Modesto, cap de l'Exèrcit de l'Ebre- era complexa tenint en compte les dificultats amb que s’havien d’enfrontar: amplada del riu, pobresa de mitjans, absència de suport de l'aviació, dificultats de disposar dels tancs i l'artilleria, possibilitat que l'enemic provoqués avingudes d'aigua i dificultats d'evacuar els ferits un cop superat el riu. La idea era creuar per diversos punts al llarg del riu i establir un cap de pont al voltant de Gandesa. Pel que fa a Almatret, es tractava d'ocupar Faió, en mans franquistes, avançar cap a la carretera entre Fraga i Maella i conquerir Nonasp i Favara, unes maniobres que també havien de servir de distracció per facilitar l'ofensiva de més al sud. Durant els dies previs s’havia anat concentrant material i soldats a la zona. La nit del 22 al 23 de juliol, les tropes de la 42a Divisió se situaren ja prop de les aigües, concretament al nord del terme, al barranc de l'Aiguamoll, prop de la mina Pilar i del poble de Mequinensa. La unitat comptava amb una quinzena de barques, una passarel·la flotant de suro i un pas de barca per al material pesat. Entre els combatents hi havia l'almatretà Joan Arbonés, que havia estat alcalde del poble i s'havia enrolat voluntari a l'Exèrcit de l'Ebre. Al vespre del 24 de juliol, després de sopar, els soldats, molts d’ells de la lleva del biberó, van rebre les instruccions dels respectius comandaments. S'informà que en les immediates hores s’hauria de creuar el riu en silenci sense disparar un sol tret fins a nova ordre. L’objectiu era salvar València. Es feu entrega als soldats de 100 cartutxos de bales addicionals i bombes de mà de tipus pinya. Ja de nit, començaren a marxar en fila índia fins a l’aigua, on ja hi havia les barques esteses. Després d'una hora i mitja de preparatius, amb les mans agafades els uns als altres per no ser emportats pel fort corrent, començava l'embarcament entre els barrancs de l'Aiguamoll i de les Canotes. Havia començat l'episodi de la Batalla de l'Ebre. |
