Nucli històric de Cabacés
El nucli de Cabacés es compon de tres carrers bàsics a diferents nivells i d'altres travessers que escapen al defora en alguns casos. A la part més alta tenia una sèquia, avui coberta, que davallava pel carrer Major. Les cases, ben diverses pel que fa a fesomia, són generalment d'un o dos pisos i golfes, fetes de tàpia o paredat, amb reforços de carreu i els seus carrers pavimentats no gaire rectes. Fem un recorregut per alguns dels elements més destacats d’aquest nucli.
| ||||||
L’arquitectura del carrer Major és una amalgama de construccions que recullen part del que ha estat la història d’aquesta vila, sobretot a partir del segle XVI quan es convertí en cap de la baronia de Cabacés, regida pel bisbe de Tortosa des de 1515 però també de moments convulsos com quan el 1650 marxà quasi tot el poble al moment què entrà un terç francès empestat i l’agost del 1651 fou ocupat pel príncep Joan d’Àustria.
| ||||||
La plaça Longí Navàs es tracta d'una plaça de forma aproximadament rectangular que s'obre sobre el carrer Major, entre els del Priorat i del Penedès. Aquest espai sembla que fou dedicat a les sitges del poble, on s’hi emmagatzemava oli i gra. Les cases que hi donen són heterogènies, amb portalades interessants a les cases número 2 (1801) i 5 (1825). L’espai fou ocupat per edificacions destinades a habitatge dels grans propietaris del poble, en època anterior a la fil·loxera. Diverses modificacions portades a terme a les façanes de les cases han fet perdre el caràcter original a l'indret, que constituïa un conjunt més homogeni.
| ||||||
| ||||||
|
Dates, personatges... petits elements que trobem esparsos pels carrers del nucli històric de Cabacés. La dovella de la portalada de la casa Homdedeu, datada el 1793, amb motius ornamentals de petxines i una borla, o un monograma marià coronat per tres rosetes amb la data de 1826, o una placa recordant la casa natal del costumista d’aquestes comarques Josep Tarragó Amorós.
| ||||||
La plaça porxada Prudenci Seró (segles XIV-XV) o pla de la Bassada es situa sobre l'espai on hi havia la balsa i els rentadors públics que aprofitaven les aigües que baixaven del Montsant.
| ||||||
| ||||||
|
La Canal es tracta d’una entrada d'aigua al poble provinent de la font de la Foia i es continua amb la sèquia de la vila.
| ||||||
La canal vessa per quatre brocs de ferro sobre quatre dipòsits oberts de pedra, que es buiden consecutivament i que són un al costat de l'altre.
| ||||||
El darrer dipòsit desaigua a una pica també de pedra que constitueix l'entrada o inici de la séquia, avui coberta. A mà esquerra hi ha un abeurador.
| ||||||
| ||||||
