Església parroquial de la Nativitat de Maria de Cabacés
| ||||
L’església parroquial de la Nativitat de Maria data de començaments del segle XVII. El 1823 va ser refeta la façana i entre 1912 i 1918 es va refer el paviment. A l'interior es conserva bona part d'un retaule gòtic de Santa Maria atribuït a Borrassà que fou salvat per la Generalitat el 1936 i també hi ha un quadre de la Mare de Déu del Loreto, datat el 1624.
| ||||
| ||||
|
El temple consta d'una nau amb quatre capelles laterals per banda que aprofiten els contraforts. El presbiteri i tres de les capelles són gòtiques, mentre la nau i la resta de les capelles, de mitja volta, són d'un renaixement senzill. L'absis és poligonal de cinc costats i està separat de la nau central per un arc apuntat. La nau central és coberta per una volta de mig punt, decorada amb quarterons. El seu robust campanar, situat als peus del temple, al seu costat esquerre, és de planta quadrada i coberta piramidal. El 1923 es va refer la façana; la porta d'entrada està emmarcada per unes motllures i un timpà migpartit per una fornícula. L'obra és de paredat, amb reforç de carreu als angles.
| ||||
A l'interior hi ha diversos altars; en el primer del costat de l'evangeli hi ha un quadre de la Mare de Déu de Loreto del segle XVII i un retaule datat als segles XIV o XV que durant molt de temps fou atribuït a Lluís Borrassà però que, que davant la impossibilitat d'identificar l'autor, s'anomena “mestre de Cabassers” a l'autor del retaule.
| ||||
| ||||
|
|
Retaule gòtic “El retaule de la parròquia de Cabacés és d'estil gòtic, d'una gran qualitat artística. Data de començaments del s. XV, aproximadament d'entre 1405 i1415. Se'n desconeix l'autor, però és evident que havia rebut la influència de l'estil italià del gòtic de finals del s. XIV característic, sobretot, pel gust dels fons daurats, dels paisatges i per la introducció d'estructures arquitectòniques per emmorcar les figures dintre de les escenes. Els retaules es realitzaven per encàrrec. El promotor decidia el tema de l'obra i el termini de lliurement. En aquest cas, també devia especificar que, a la predel·la, s'hi pintés l'escut de Cabacés: un ca i un cabàs. La tradició oral diu que aquest retaule presidia una estança del castell de Cabacés, situat on actualment hi ha l'escola. L'any 193ó, tot i que no coneixem en quin moment, es decidí protegir aquesta obra traslladant-la a Tarragona.
| ||||||
| ||||||
Al voltant de 19ó0, mossèn Joan Masip i Franch, rector i fill de Cabacés, va trobar el retaule al Museu Salvador Vilaseca de Reus i va iniciar els tràmits per retornar- lo al poble. Així va ser com, a partir dels anys 19ó0, l'Església de la Nativitat va tornar o gaudir del retaule. Es va instal·lar a la capella lateral esquerra, just al costat de la sagristia. Pels cabacerols i cabaceroles recuperar aquesta obra d'art tan singular va ser molt emotiu. En realitat estava força malmesa: els colors estaven apagats i els daurats típics de l'art gòtic havien perdut part de lo lluentor. Es va sol·licitar una valoració als investigadors del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya. Van concloure que era una obra espectacular però que necessitava una restauració urgent, tant en la reparació de la fusta com en la neteja de la pintura, ja que la majoria de les escenes presenta ven una capa de "greixos" o "fumats" que no deixaven lluir els colors.
Un cop restaurat el retaule, s'instal·là novament a l'església de Cabacés, a la capella del lateral esquerra, sota la protecció de sistemes de control i d'un vidre que evita el contacte directe del visitant. | ||||||
La descripció El retaule és de fusta d’àlber, i mesura 2,60 m d’amplada i 2,83 m d’alçada. Consta de tres cossos o camins separats per columnes salomòniques. Finalitza a la part superior amb tres arcs ogivals decorats amb motius vegetals. Les representacions mostren el tema característic del gòtic: la vida de Jesús i la força de l'Esperit Sant. Totes les escenes estan emmorcades amb un arc de mig punt format, alhora, per petits arcs. Està dedicat a la Verge Maria. Per aquest motiu és l'escena més gran i està ubicada al cos central del retaule. Apareix asseguda en un tron flanquejat per dos àngels. Vesteix una túnica marró i un mantell verd fosc amb flors daurades que està rivetejat amb puntets daurats. Porta una corona i una aurèola. Amb el braç esquerre aguanta el nen Jesús i, a la mà dreta, hi porta un ocell. A sobre de la imatge de la Verge Maria hi ha l'escena del Calvari, dividida perpendicularment en dos, sent el centre Jesús crucificat a la creu. L'acompanyen els lladres, crucificats al seu costat. A l'esquerra, la imatge dels deixebles amb la Verge Maria afligida, sense força a les cames, mostrant tot el dolor d'una mare que veu el patiment i la mort del seu fill. I a la dreta, els soldats romans a cavall que verifiquen la mort de Jesús. Damunt de la creu de Jesús hi ha un niu de pelicans, símbol de I ‘Eucaristia: els que no han begut la sang de Crist tenen el coll tombat, i els que l'han begut el tenen estirat. Els altres dos cossos del retaule, els laterals, presenten quatre escenes cada un. Les escenes del lateral esquerre escenifiquen Jesús home, és a dir, la vida de Jesús. Les comentarem en ordre descendent segons la importància de la temàtica que representen. La primera escena està situada a la part superior, on hi ha la figura de Sant Gabriel, arcàngel de I ‘Anunciació, el missatger que ve a la terra a anunciar la vinguda del Messies. A continuació, l'escena de la Nativitat: Josep descansant al costat del pessebre on dorm el nen Jesús, acompanyat del bou i la mula. I, a la dreta, la figura més destacada: la Verge Maria al costat del seu fill, resant, donant gràcies a Déu. Va vestida amb el mateix mantell que la figura del cos central.
A l'escena següent, l’Epifania, hi ha la Sagrada Família a l'esquerra i els tres reis que estan adorant el nen Jesús. Aquest cos lateral finalitza amb la Resurrecció. Jesús ressuscita mentre els soldats que vigilen el sepulcre estan adormits. Curiosament, el sepulcre està simbolitzat amb una tomba enlloc d'una cova excavada a la roca. | ||||||
Pel que fa al cos lateral dret, aquest presenta unes escenes on la temàtica conductora és la força de l'esperit present en la Verge Maria. En primer lloc, apareix la Verge Maria plena d'esperança. Després de l'Anunciació, Maria espera pacient que es faci la voluntat de Déu. A continuació, la imatge de l'Esperit Sant sobre la Verge Maria en presència dels apòstols. Es repeteix l'escena però, en aquesta ocasió, la Mare de Déu, amb l'Esperit Sant i els apòstols, estan al Cenacle. Finalitza aquest camí lateral amb Jesucrist assegut en un tron, envoltat d'àngels, i coronant la Mare de Déu. A la predel·la del retaule s'hi representen les imatges dels sants de més devoció de l'època: Sant Llorenç, Santa Bàrbara, Sant Antoni, Sant Joan Baptista, Santa Caterina i Sant Bernat”.
Montserrat Pellejà: La Joia de Cabacés. El retaule gòtic del s. XV | ||||||
|
