Creu de terme de Seròs

En deixar els templers com a hereus dels seus regnes (juntament amb els hospitalers i monjos del Sant Sepulcre), el rei Alfons I d’Aragó els va involucrar en la conquesta de la península Ibèrica. I el príncep Ramon Berenguer IV (regent del regne en casar-se amb Peronella, la filla de Ramir el Monjo) va arribar a un acord pel qual l'orde rebia grans extensions de terreny als territoris que s'anessin conquerint, juntament amb la custòdia de fortaleses importants.

Els templers, orde de monjos guerrers, van suposar un enorme ajut als reis de la corona catalana a través de les diferents comandes esteses arreu del país. El segle XII va ser decisiu per la reconquesta del país que durant tant de temps havia estat en mans andalusines. Segons un document del 1154, el lloc de Seròs serví de refugi als musulmans vençuts a Siurana. De fet, la comunitat musulmana fou majoritària en aquest sector del Baix Segre durant tota l’edat mitjana.

Seròs s’utilitzà sovint com a peça de garantia de diverses penyores: l’any 1168 el rei Alfons el Cast acceptà de l’orde del Temple la quantitat de 5000 morabatins, deixant com a penyora els castells de Seròs i Ascó; l’any 1181, el mateix rei concedí al monestir de Santes Creus 140 morabatins procedents de les rendes de Seròs; i l’any 1204, el rei Pere I tornà a empenyorar als templers el castell de Seròs per 1000 morabatins.

La Creu de Terme de Serós no és altra cosa que un monument a la memòria d’aquesta orde religiosa cabdal en l’esdevenidor de la història del nostre país. Malgrat que manté les formes de les creus de terme, una característica la diferencia de la resta. La Crucifixió i la Mare de Déu, emmarcats per uns cortinatges, en el cas de l’exemple de Serós, ocupen el capitell, format per unes àmplies volutes, mentre que a la creu pròpiament dita és la creu patent templera la que hi figura.