Torre d'Algorfa de Seròs

A la partida de terres d'Algorfa, entremig de les dependències del mas de Violí, al límit de la segona terrassa del riberal del Segre, trobem les restes de la torre d'Algorfa o torre dels Moros, la datació de la qual es podria situar al voltant del segle X.

Malgrat que alguns autors han qualificat la torre d’ibèrica i d’altres de no es descarta que sigui musulmana doncs l'any 1949  s’hi trobà, superficialment i al voltant d'aquesta edificació, gran quantitat de ceràmica àrab. També, posteriorment, s'hi trobaren unes monedes d'or almohades. R. Pita assenyala la possibilitat que aquesta torre sigui l'anomenada Torre «Ibn Gania», citada en l'escriptura fundacional de l'església d'Avinganya en 1201, i la torre podria pertànyer al sistema defensiu d'una almúnia o assentament agropecuari de l'època musulmana.

La construcció antiga està envoltada de construccions més modernes que s'hi adossen. Es tracta d'una torre d'estructura quadrangular situada al sud del conjunt amb les cantoneres orientades als quatre punts cardinals. Durant el primer quart del segle XX conservava encara una alçària de més d'11 m. El mur del sud-oest, l'únic visible, és fet de filades superposades de carreus irregulars de grans dimensions, sobre tot a les tres primeres filades. La filada inferior sobresurt perfilant un sòcol.

Encara que hi ha indicis de morter, la major part dels carreus són actualment de pedra seca. Per dins l'estructura està coberta per un sostre i un pis de canyissos. A les parets hi ha senyals de moltes modificacions per adequar la vella construcció als nous usos agropecuaris.

Als voltants del mas modern s'aprecien encara restes de murs del que devia ser un ampli poblat i del qual s'han trobat dues sitges de forma acampanada. Més al nord, consta que s'han trobat sepultures que, segons referències bibliogràfiques i orals, són del tipus de llosa i amb el mort col·locat en decúbit supí. També s'hi trobà un esquelet posat de costat i amb el cap mirant a l'est, cosa que fa pensar que era musulmà.