Nucli històric i creu de terme de Torre-serona

La Torre Pallaresa, atorgada al comte Arnau Mir de Pallars quan acudí a la conquesta del Segrià i situada al camí d’Albesa, constituí la base del poble de Torre-serona, com ho confirma una escriptura del Llibre verd de la catedral de Lleida del 1195. A l’entorn d’aquest element original s’anà bastint el nucli històric d’aquesta població.

L’Ajuntament, un edifici que ha sabut conservar el seu passat històric, a la vegada ha incorporat a la seva arquitectura un nou cos, diferenciat per la utilització del vidre dotant-lo de d’espai per a poder atendre les noves necessitats marcades pel pas del temps. L’edifici s’inscriu en un espai urbanístic marcat per la família Olzinelles, senyors de la vila que tingueren el seu casal familiar molt a prop de l’edifici consistorial.

Des de mitjan segle XIV el llinatge dels Olzinelles senyorejà Torre-serona. En el fogatjament del 1358 Torre-serona, en mans del cavaller Guillem Berenguer d’Olzinelles,  sumava 16 focs, mentre que el 1381figurava tan sols amb 8 focs. Aquest llinatge senyorejà també la vila de Mollerussa i tingué un paper destacat en la vida política i ciutadana de Lleida (Felip d’Olzinelles fou un dels fundadors de la confraria de cavallers de Sant Jordi el 1553 i altres membres formaren part de la paeria lleidatana). El 1716 era senyora de Torre-serona Cecília d’Olzinelles i, en morir, el poble passà al capítol de la seu lleidatana, on romangué fins a l’abolició de les senyories el 1835.

Els Olzinelles tenien el casal residencial familiar al número 21 del carrer Major, a la casa de Cal Gabas, un edifici sòlid, que malgrat els múltiples habitatges i afegits, continua mantenint a la façana un aire clàssic, declara horitzontalitat volumètrica.

La creu de terme que trobem al costat de la carretera comarcal de Lleida, a la rotonda d’entrada al nucli de Torre-serona, ha vingut a substituir l’antiga creu barroca de la població. L’original s’aixecava damunt d’un podi esglaonat amb 5 graons, damunt dels quals es disposava un tambor o basa, del qual arrencava el fust, el capitell esculturat i la creu pròpiament dita, amb un acurat treball ornamental.

La creu actual, que ha sofert canvi d’ubicació, no presenta podi i tan sols ha conservat de l’original el tambor octogonal profusament decorat amb motius barrocs amb volutes, que aparellats dos a dos dibuixen la M del monograma marià. Pel que fa al fust, capitell i creu, aquestes parts, desparegudes,  s’han restituït en pedra de línies sòbries sense cap tipus d’ornamentació.