Sitges i dipòsits del Calvari de Torre-serona ***

En un aflorament rocós a les afores de Torre-serona hi ha, excavat a la roca, un interessant conjunt de sitges i dipòsits. En un dels extrems d’aquesta plataforma s’aixeca una creu, probablement d’entre la segona meitat del segle XVII i començament del segle XVIII, la qual dona nom a l’indret.

La meitat oriental de l’aflorament mostra fins a set dipòsits rectangulars excavats a la roca, alguns amb un canal de connexió entre ells, així com un de molt gran a la banda de tramuntana, al qual li manca una de les seves bandes de tancament.

Cap al centre hi ha dues sitges de forma acampanada d’uns 2 m de fondària, amb la boca plana i amb senyals de l’encaix de la tapa; a la vora, i més a ponent, hi ha dues sitges més, tallades per l’aprofitament com a pedrera del lloc.

Aquestes estructures excavades a la roca es poden relacionar amb l’emmagatzematge del gra i amb la producció del vi. Sense descartar-ne un origen medieval postislàmic, el conjunt de sitges i pòsits del Calvari  estigueren en funcionament fins ben entrat el segle XIX quan amb la plaga de la fil·loxera perdrien la seva utilitat.

De l'època contemporània, concretament d’entre 1937 i 1938, és el refugi de la Guerra Civil, situat sota el gruixut rocam, una galeria que el travessa i que es troba tancada en els seus dos extrems o entrades, per una tanca metàl·lica enreixada.

Hem de tenir en compte que la proximitat de Torre-serona respecte a la capital del Segrià feu que patís de prop l’atac de les tropes franquistes. Així a les acaballes de març de 1938 portaren a terme l’ofensiva final sobre Lleida, després d’un continu bombardeig de la ciutat. El 3 d’abril de 19348 el quarter general republicà donava d’ordre de retirada cap a l’altra riba del riu Segre. El 4 d’abril les tropes franquistes avançaren cap al Segre en direcció nord. La 51 Divisió ocupà Alfarràs, la 54 Divisió ocupà Almenar i la Portella i la 53 Divisió ocupà Torre-serona i aconseguí formar un nou cap de pont a Corbins.