El Departament de Promoció Cultural de l'Ajuntament d'Igualada organitza el Festival Internacional d’Orgue, el més antic de Catalunya. A més d’intèrprets del nostre país, ens han visitat els millors concertistes d’Espanya i d’arreu del món (Alemanya, Bèlgica, Holanda, Hongria, Dinamarca, Itàlia, Estatuts Units, Suïssa, Austràlia, Suècia, República Txeca, Finlàndia, França, Brasil, Polònia, Anglaterra, Àustria, Turquia, Portugal, etc). Ja fa uns anys que s’ha incorporat al Festival l’acompanyament musical d’altres instruments: violí, trompeta, clarinet, i fins i tot un cor, que han fet incrementar de manera notable l’afluència de públic. D’entre els/les organistes que ens han visitat, destaquem els següents: Lucienne Antonini, Mario Duella, James Edward Goettsche, Anne Page, Colin Andrews, Günther Kaunzinger, Miroslawa Semeniuk, Bernhard Gfrerer, Klemens Schnorr, Michelle Leclerc, Jean-Christophe Geiser, Felix Gubser, Jean Paul Imbert, etc, sense oblidar en Joan Paradell i Soler, director artístic del Festival. |
La posada en escena dels concerts es veu complementada amb la instal·lació d’una pantalla gegant davant de l’altar de l’església que mostra l’organista interpretant les diferents peces, atès que l’orgue no es troba a la vista del públic. Això dóna més amenitat al concert i es pot veure la gran destresa dels organistes pel que fa al maneig d’aquest instrument tan complicat i extraordinari. El Director Artístic, Joan Paradell i Solé, és l’organista titular de la patriarcal Basílica de Santa Maria la Major de Roma i catedràtic d’orgue i cant gregorià al Conservatori Estatal de Musica Italià de Benevento. La Basílica de Santa Maria d’Igualada acull el Festival Internacional d’Orgue des dels seus inicis. Pel que fa a l’orgue és successor del que va construir Anton Boscà el 1758. El 1912 s’estrenà un nou orgue reutilitzant material intern de l’antic instrument. L’any 1936, arran de la guerra civil, va córrer perill d’ésser destruït, però, en considerar-se que la funció dels orgues no era d’interpretar exclusivament música religiosa, va salvar-se de la “crema” i va ser traslladat a la sala d’actes d’un col·legi, habilitat com a sala de música. L’any 1943 fou reinstal·lat al cor de Santa Maria i se’n va perfeccionar l’estructura i els mecanismes. Des de l’any 1978 fins a l’actualitat s’hi ha anat fet diverses restauracions i millores a càrrec de l’orguener alemany Gerhard Grenzing. |