2. De la caritat vinguí

En aquest poema, que és una dècima dedicada a una dama que, patint una gran set, li donà son galant un gerro d’aigua. El gest generós d’un galant aconsegueix calmar la set d’una dama, calmant també la passió amorosa que ell sent per ella.

Als versos finals s’explica com el reflex dels llavis vermells reflectits en l’aigua, donen al líquid una tonalitat semblant al vi: així la boca divina de la dama fa un miracle com el de Canà, on Jesús va convertir l’aigua en vi.

De la caritat vinguí
a aconseguir la finor,
puix que li he apagat lo ardor,
a la que me’l causa a mi.
Quan ab son preciós robí*
l’aigua ditxosa tocà,
ab sos visllums** la il·lustrà
de resplendor carmesina,
fent, ab sa boca divina,
lo miracle de Canà.***

*son preciós robí: els seus llavis vermells.
**visllums: reflexos.
**miracle de Canà: el miracle que Jesús va fer a les noces de Canà, convertint l’aigua en vi.