Fragment del romanç dedicat a l’hospedatge que donà l’Arquebisbe de Tarragona al Marquès de Almazán, virrei de Catalunya, i a sa família després d’una navegació entre Barcelona i Tarragona per assistir a les festes de Santa Tecla.
Aquest versos fan referència al moment en que l’expedició surt del port de Tarragona per retornar a Barcelona en un dia plàcid i tranquil, en comparació a la tempestuosa navegació que van tenir en el viatge de Barcelona a Tarragona que havien fet dies abans.
Tan serè lo cel estava
i el mar tan mans i tranquil,
que el mar un cel pareixia
i el cel un mar cristal·lí
i amb lluminosos reflexos
recíprocament ferits,
estrelles eren los peixos,
peixos los astres divins.
|
