Quintilles en resposta de l’autor a la carta d’un amic seu, anomenat Ocari, rector de Santa Coloma de Queralt, convidant-lo a venir a Vallfogona.
Referència a l’abillament femení. Arriba a Vallfogona la moda “elegant” per a les dones més agosarades i amb més diners per poder-se-la pagar.
Amb el setí, el vellut i la grana morisca es fan els vestits amb els quals les dames “es fan mirar”, i de mirar, que no es pecat, el poeta no se’n pot estar.
Dona hi ha que ja s’arrisca
a mànega de setí;
i no falta altra que isca
amb lo vellut carmesí
sobre la grana morisca.*
Alguna me n’he mirat,
(que mirar sol no és pecat)
de tanta grana rodada,
que em paregué una vegada
la muller de Ponç Pilat.
*Tela d’un color vermell molt intens.
|