Torre de Cartellà de Maçanet de la Selva

Arnau Guillem de Cartellà en casar-se amb Ermessenda de Maçanet el 1159 va passar a ser el propietari de la finca que contenia la torre que a partir d’aquest moment s’anomenaria Torre de Cartellà. A mitjans dels segle XVIII, per una unió matrimonial, els béns i drets de la casa Cartellà van passar a la casa Moia, casa que va tenir la propietat fins l'any 1865 quan va morir sense descendència la darrera marquesa de Cartellà, Josepa de Sarriera i de Copons. La Torre de Cartellà es va subhastar a favor de beneficència i va ser adquirida per Josep Cabañas i més tard pel metge barceloní Víctor Conill.

Diverses dependències i reformes han donat lloc a una construcció de planta complexa i irregular. El casal principal presenta de tres plantes. La planta baixa presenta un portal rectangular de llinda monolítica, conformant un arc pla, muntants de pedra i coronat per un arc carpanell rebaixat, flanquejada per altres dues obertures. Al primer pis o planta noble, trobem dues obertures del mateix tipus, mentre que el pis superior o golfes presenta tres finestres geminades de mig punt. La coberta presenta cornisa catalana.

A la cantonada de l'esquerra s'ubica la torre rodona de quatre plantes i emmerletada i amb una petita fornícula ue conté la imatge d'una dona amb un nen, que per la iconografia tot fa apuntar que es tracti de la imatge de la Verge Maria. En el pati interior, cal destacar la capella de Sant Jaume, d'absis semicircular i façana amb una interessant decoració renaixentista, datada el 1510. La capella té una planta romànica amb absis de mig punt. La porta principal és un arc de mig punt amb dovelles i brancals de pedra. A la clau hi ha els escuts dels Cartellà i dels Sarriera. Al muntant de la dreta hi ha un medalló que conté la figura de Sant Jaume. A l'esquerra hi ha un bust d'un home. Els muntants tenen forma de pilastres adossades al mur, que tenen per suport un pedestal decorat amb un medalló i acaben amb un capitell d'ordre dòric que suporta una cornisa ornada amb permòdols, i medallons a cada costat i al centre.